Com ho veig jo? Estem perduts
El darrer episodi d’un “nou” banc, fruït de la fusió de diverses caixes d’estalvi gestionades per polítics (PO-LÍ-TICS, no gestors afins a una política) de dreta i del (DEL, no simpatitzants) del Partit Popular és vergonyós i ens va a dur a l’abisme econòmic.
Aquesta entitat que va declarar beneficis en 2011 de 305 milions d’Euros ha “reformulat” els comptes i ha declarat ara que en 2011 el que hi van haver van ser pérdudes, més concretament per 2.979 milions d’Euros. I això? Molt fàcil, per què així es converteix en una entitat necessitada d’ajudes externes que li injectarà el nostre govern.
Com pot un govern oferir “barra lliure” a una entitat privada? Està clar que estem parlant d’una entitat financera “sitèmica” (que vol dir que si cau se’n va tot a fer la mà, i perdoneu la sinceritat) però es que oferir barra lliure de fons públics és… com reconèixer que ja ha caigut, sense el “com”.
Aquest banc ha passat, en els cinc dies d’una setmana, de xifrar les necessitats en 5.700 Md’E a 7.500 Md’E, 15.700 Md’E i hui dissabte s’ha quedat la cosa en 19.000 Md’€
No hi ha tants diners! Ni en el FROB (amb una autorització màxima de dispossicó de fons de 14.000 Md’E) ni al Fons de Garantia de Depòsits que alimenten la resta d’entitats que no tenen problemes. I s’haurà de recurrir a fons públics que estaven destinats a rebaixar el dèficit gràcies a les retallades imposades en educació i sanitat els darrers mesos. Però ni així hi haurà prou, s’haurà d’incrementar el recurs al finançament privat (els mercats, recordeu? el dolent de la pel·lícula) incrementant perillosament el percentatge de deute de l’Estat fins al 90% del PIB.
És en eixa situació on “el mercat” exigira un tipus d’interés més… interessant, podríem parlar d’un 9%, una prima de risc inassolible per a un estat.
Aleshores amb què ens trobaríem? (amb què ens trobarem està més ben escrit): amb un recurs a Fons Europeus, a una intervenció limitada en un principi a sanejar el sistema financer, no sols a aquesta entitat (perquè pel camí la cosa haurà passat de la necessitat de 19.000 Md’E d’una entitat a uns 50.000 Md’E d’altres que no deixaran l’oportunitat de demanar, si paga Europa…) i després la intervenció, el “rescat”, serà a l’Estat. Amb els referents d’Irlanda i Grècia.
Si aquest post fora un video del Youtube sols es veuria el fons del barranc acostant-se a velocitat constant i directament proporcional als despropòssits del govern amb el seu bank, que ens han dut a tots i a totes al bac més gran de la història econòmica que mai podrem recordar.
Perdoneu, se m’ha acabat l’optimisme.
Aquesta entitat que va declarar beneficis en 2011 de 305 milions d’Euros ha “reformulat” els comptes i ha declarat ara que en 2011 el que hi van haver van ser pérdudes, més concretament per 2.979 milions d’Euros. I això? Molt fàcil, per què així es converteix en una entitat necessitada d’ajudes externes que li injectarà el nostre govern.
Com pot un govern oferir “barra lliure” a una entitat privada? Està clar que estem parlant d’una entitat financera “sitèmica” (que vol dir que si cau se’n va tot a fer la mà, i perdoneu la sinceritat) però es que oferir barra lliure de fons públics és… com reconèixer que ja ha caigut, sense el “com”.
Aquest banc ha passat, en els cinc dies d’una setmana, de xifrar les necessitats en 5.700 Md’E a 7.500 Md’E, 15.700 Md’E i hui dissabte s’ha quedat la cosa en 19.000 Md’€
No hi ha tants diners! Ni en el FROB (amb una autorització màxima de dispossicó de fons de 14.000 Md’E) ni al Fons de Garantia de Depòsits que alimenten la resta d’entitats que no tenen problemes. I s’haurà de recurrir a fons públics que estaven destinats a rebaixar el dèficit gràcies a les retallades imposades en educació i sanitat els darrers mesos. Però ni així hi haurà prou, s’haurà d’incrementar el recurs al finançament privat (els mercats, recordeu? el dolent de la pel·lícula) incrementant perillosament el percentatge de deute de l’Estat fins al 90% del PIB.
És en eixa situació on “el mercat” exigira un tipus d’interés més… interessant, podríem parlar d’un 9%, una prima de risc inassolible per a un estat.
Aleshores amb què ens trobaríem? (amb què ens trobarem està més ben escrit): amb un recurs a Fons Europeus, a una intervenció limitada en un principi a sanejar el sistema financer, no sols a aquesta entitat (perquè pel camí la cosa haurà passat de la necessitat de 19.000 Md’E d’una entitat a uns 50.000 Md’E d’altres que no deixaran l’oportunitat de demanar, si paga Europa…) i després la intervenció, el “rescat”, serà a l’Estat. Amb els referents d’Irlanda i Grècia.
Si aquest post fora un video del Youtube sols es veuria el fons del barranc acostant-se a velocitat constant i directament proporcional als despropòssits del govern amb el seu bank, que ens han dut a tots i a totes al bac més gran de la història econòmica que mai podrem recordar.
Perdoneu, se m’ha acabat l’optimisme.
Per això necessitaven la direcció d’un tècnic professional independent ‘neutral’ amb prestigi i molta més credibilitat que els puguera demanar per ells.
I pot ser siga el principi de la sortida d’aquest ‘embut’ financer i aportar liquidesa per crear més llocs de treball a través de les empreses i aturar l’atur.
Com temps enrere van fer els governs dels principals països amb els bancs amb més problemes.