HABITOS ATÓMICOS – James Clear
El llibre és un manual de modelatge de la personalitat a partir de xicotets esforços que, aplicats de manera continua, tindran un resultat exponencial.
Com molts llibres d’auto-ajuda comença amb la història personal de superació de l’autor. De com va superar una lesió que el va apartar del beisbol professional però el va ajudar a ser un super-vendes. I alimenta cada capítol amb un exemple real que il·lustra el contingut i fa la lectura molt entretinguda.
Tot el procés d’adquisició dels nous hàbits parteix d’un procés “de dins cap a fora”. L’autor ens adverteix que cal canviar/definir la nostra identitat (la que volem adquirir amb els nous hàbits), decidir el procés mitjançant el qual ho aconseguirem i establir els resultats que volem obtindre.
A l’hora d’adquirir un nou hàbit l’autor ens defineix el cicle dels hàbits que consisteix en partir la conducta en quatre fases la fase de motivació advertint-nos que si no s’acompleix una d’elles la conducta que iniciem no es convertirà en un hàbit. Les quatre pases són:
SENYAL – ANHEL – RESPOSTA – RECOMPENSA
La senyal desencadena l’anhel, l’anhel motiva l’obtenció d’una resposta i la resposta en brinda una recompensa. I així s’assegura la repetició de la conducta per convertir-la en un hàbit.
A partir d’ahí James Clear estableix quatre lleis de formació d’hàbits que ens portaran a moldejar la nostra personalitat i també ens dona una ajuda per eliminar hàbits que no ens van a ajudar mitjançant la inversió d’aquestes mateixes quatre lleis:
1a Llei Fer-ho obvi /Fer-ho invisible
2a Llei Fer-ho Atractiu / Fer-ho Poc atractiu
3a Llei Fer-ho Senzill / Fer-ho Difícil
4a Llei Fer-ho Satisfactori / Insatisfactori
Hi ha dos capítols que m’han agradat especialment. El Cap 8 “Com aconseguir que un hàbit siga irresistible.” on parla de la química de l’amor amb tot allò de la dopamina, la feiletilamina, l’oxitocina i les endorfines que ajuden les nostres neurones per a repetir conductes i convertir-les en hàbits i el Cap 18 “La veritat sobre el talent. (Quan la genètica importa i quan no)”. Que trenca un mite sobre la genètica: Que no és tant que ens condiciona a allò que estem predestinats a ser sinó que ens determina en quins ambients podem arribar a destacar millor. Un xicotet canvi de paradigma sobre la millor forma d’aconseguir els nostres objectius, com podria ser triar l’àmbit correcte per desenvolupar les nostres capacitats.
Un llibre recomanable, el títol del qual ens pot dur a confusió amb aquell famós “Els 7 hàbits de la gent altament efectiva” però després de llegir-lo es pot dir no té a veure, més enllà de les inevitables referències comunes.