Assaig de càntic en el temple
El poema d’Espriu “Assaig de càntic en el temple” per a mi sempre ha tingut un punt de resignació, com allò de dir: “no estic a la millor de les terres però és la meua”. Espriu és un dels referents de la cultura catalana en poesia i, com autor també polític, els seus versos són sovint emprats per ajudar-se en proclames polítiques. I això mateix vaig pensar quan vaig llegir les crítiques* a les declaracions de Pere Navarro (Candidat del PSC a les properes eleccions al Principat) que va fer a la “festa de al rosa” a Barcelona; em va vindre de seguida al cap el poema d’Espriu: “Aquest home, Navarro, està resignat fins i tot amb el procés d’independència que ha engegat la societat civil catalana i no sap com parar-ho…” vaig pensar.
Però ara em quede amb el títol del poema, amb l’assaig del títol, i em declare entusiasmat amb l’experiment que al País Valencià estan portant a terme organitzacions independentistes que hom considerava inbarrejables: PSAN, Solidaritat, ERPV i MDT. Tot va començar amb un cicle de conferències sobre Joan Fuster (d’on van traure el nom de l’entente: Nosaltres els Fusterians), va començar a cristal·litzar en la manifestació per l’ensenyament públic de València el passat 22 de setembre on acudiren amb una pancarta conjunta i ha continuat hui: 9 d’Octubre amb una pancarta signada per les mateixes organitzacions que clamava contra l’explotació i l’espoliació.
Eixe assaig d’unitat independentista, combinat amb el xafar el territori valencià fent pedagogia i contactes amb altres organitzacions ens el que ens durà a mig terme, a llarg terme, cap a la independència. N’estic segur, i bé, si m’equivocara… seria mentre treballe per aquesta terra que és la meua.
*Es ben curiós que si fas una cerca a la xarxa ixquen moltes més mencions a la resposta a Navarro que en va fer Maragall que de les pròpies declaracions de Navarro. Pot ser per què és més noticiable que el PSC reivindique Catalunya i no que la critique, que és el seu estat natural com a sucursal de partit espanyol afincat a Catalunya.