LLegir no és fugir

Publicar la “llista de la vergonya” ha fet que reflexione
sobre el compromís i la responsabilitat. No he estat sol, clar. En quan algunes
víctimes (aquelles persones que són propietàries dels llibres) han vist publicats
en el meu bloc llibres que pensaven perduts… d’una banda s’han alegrat, no de
retrobar-los (no els he tornat) sino de localitzar-los. I d’altra han insistit,
vehements de nou, com quan em recomaren els llibres, en que els llegira. No els
puc defraudar.

He pensat
en un ordre cronològic, total qui em va deixar “Júlia” ja el dona per perdut,
de fet un dia em va dir, mentre em deixava un altre llibre (és reincident) que
se l’havia tornat a comprar. Li agradava massa per no tindre’l a la seua biblioteca i havia
fet promesa de no demanar-me’l fins que no el llegira. Crec que vol que el comentem i
tot. O siga que igual li té esperar un altre més. En canvi qui em va deixar el
de l’erizo (La elegancia del erizo. Muriel Barbery. Seix Barral / Biblioteca Formentor)
no em coneix tant. Encara té massa bon concepte de mi, de la meua formalitat i
de la meua responsabilitat. El que volia dir abans: per no defraudar-la (again) me l’he llegit i li
l’he tornat. Així no quede tan mal…

I qué tal
el llibre? Direu… Doncs mira, no se. Lento. Al principi, molt lento. Quina descripció de personatges,
quin enrrotllar-se pel coll amb Tolstoi, amb l’existencialisme, amb la
gramàtica (la gramàtica!), amb la cultura oriental (el manga, els haikú,
Yasujiro Ozú) I tot des d’una porteria d’un edifici de francessos rics… un punt
de vista un poc inversemblant (increïble), però clar això quasi no s’hauria de
criticar, ès la gràcia del llibre: com una persona de classe baixa pot accedir
a totes aquestes referències. La
Barbery ens fa una revelació sorprenent: les biblioteques
públiques estan ahí, al nostre abast… per fer de nosaltres (també dels qui
formem part de la classe treballadora) persones cultes.

Però bé, i sense ànim
de destapar, massa, el final. Al remat es tracta d’una història d’amor impossible interclassista.
I no acaba bé. Clar.