Segueixo penjant fotos del viatge que vaig fer ara fa un any. A vegades penso que anem tan ràpid consumint coses que no podem gaudir de les que hem fet i ens canvien, per aquesta raó deixo les petjades que encara m’estimulen al viure dia a dia. A cada lloc hi ha petites i grans coses per viure-les lentament.
El Machu Pichu
Arribem a un lloc on no es veu res, tot plegat hi ha boira per tot arreu, boira espessa, només veiem les escales que anem pujant i Rocio ens parla de les plantes que podem veure a la vora. Quan pujem al punt més alt veiem les muntanyes per damunt dels núvols, una imatge misteriosa que està tapant, com si fes un joc de veig i no veig les runes del MACHU PICHU….(veure la post VIATGE DEL MES I MIG)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest Machu Pichu, Montse, ja és massa, per inconegut. La boira del misteri, la sensibilitat extrema, el vel -i també la màgia- del sagrat.