Montse Vives

Artista visual, viu entre Munic i Barcelona.

8 d'octubre de 2013
General
0 comentaris

55a Biennal de Venècia

Venècia acull aquest any la Biennal d’Art, la 55a.

Segons la Wikpèdia, la Biennal es va crear el 1893, es va inaugurar oficialment el 1894, es va interrompre en dues ocasions: el 1916 i el 1918 per la I Guerra Mundial i el 1942 i 1946 II Guerra Mundial.

De la meva experiència, la del 2013 començo aquest post amb una imatge de ciutat, on els aparadors són ja de per sí espais artistics, sense que les persones que els fan en siguin prou conscients. Il Giardini, Arsenale no són només els únics espais que es poden visitar, són molts els que es van trobant escampats per tot Venècia inclosa la representació de Catalunya, amb fotografies de Francesc Torres.

Aquest any la Biennal està carregada de crítica social i política, des del pavelló d’Espanya que presenta uns enderrocs impossibles de reconstruir, un espai devastat, això sí molt ben ordenat però devastat, al pavelló d’EEUU on l’equilibri i el desequilibri

es separen en una fina línia. Al pavelló d’Hongria que presenta les fotos de bombes de les guerres muncials, bombes que estan al subsol sense explotar però que estan tapades per centres socials, escoles, sales de cinema, una representació de mort i de vida que pot explotar en qualsevol moment, del pavelló d’Israel amb un buidatge i un camí cap endins, de la terra, d’un mateix… El pavelló de Rússia on hi plou diners i t’has de cobrir perquè no et fereixin, el pavelló d’Alemanya on Ai Wei wei presenta tamborets enganxats entre sí i barres de ferro acumulats.

Destacable va ser la presentació de Chile amb Alfredo Jaar i com ha summergit l’espai de la Biennal sota l’aigua o també alguns artistes que trasformen els llibres en objectes per a ser vistos però no llegits.

Si voleu visitar la Biennal acaba el mes de novembre, ara això sí, preneu-vos temps, en tres dies no n’hi ha prou i compte que hi ha imatges que no s’esborren! Vaig sortir plena i necessitava un buidatge i me’n vaig anar a fer el camí de les Bruixes: http://www.hexenstieg.de  uns 80km a peu a la natura. També interessant.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.