Les pàgines en blanc, groc i verd

El meu bloc que vaig crear per sobreviure fins les eleccions 21 de desembre del 2017 i que ara em serveix per continuar endavant fins on calgui.

31 de maig de 2020
0 comentaris

La por dels líders independentistes

       L’1 d’octubre  els líders independentistes s’esperaven que l’Estat reprimiria el referèndum, no amb la violència que ho va fer, però s’ho esperaven. El que no s’esperaven que la gent tingués la força per  resistir i derrotar la brutalitat de l’Estat.
      L’1 d’octubre  els líders independentistes esperaven que l’Estat es negaria a negociar. El que no esperaven és que Europa miraria cap un altre cantó i no mouria un dit per obligar l’Estat a fer-ho.
      L’1 d’octubre els dirigents independentistes estaven mentalment preparats per a l’escenari:
Estat repressiu+Poble víctima + Europa mediadora = NEGOCIACIÓ
     Però el que es van trobar va ser:
Estat repressiu i violent + Europa indiferent + Moviment civil no-violent i fort = CONFRONTACIÓ
      L’1 d’octubre la realitat va frapar els  líders independentistes com un llamp i els va deixar mentalment  petrificats. Els líders independentistes van quedar atrapats en la negació  i  molts avui encara pensen i actuen com si la realitat fos:
     Estat repressiu+Poble víctima + Europa mediadora = NEGOCIACIÓ
     Per això  malden per fer real el que s’ha demostrat impossible.  Parlen de diàleg amb l’Estat  i demanen mediació d’Europa. Repeteixen  que no som prous, que som perdedors, per tornar-nos poble víctima. Sostenen que el PSOE ens tractarà millor i que cal donar-li suport perquè no ens reprimirà com la dreta. Però la realitat és tossuda, el PSOE diu que dialogarà però no d’un referèndum sobre  la independència ni de l’amnistia. La repressió continua, la re-centralització continua, els presoners no surten de la presó i els exiliats no poden tornar
    Els líders independentistes es neguen a acceptar  que la realitat és la que és. Per això parlen de la independència però lluiten per les engrunes autonomistes,  per això amb una mà diuen el poble no falla mai i amb l’altre envien els mossos a reprimir-lo, per això parlen de govern efectiu però tenen un govern de genolls, per això diuen que dialoguen però només negocien que ens retornin part del que ens han usurpat abans.
    Els líders independentistes tenen por de la realitat, que és que no hi haurà diàleg si abans no hi ha una confrontació amb l’Estat.  Una confrontació que el moviment civil pot  guanyar si té líders valents al davant.
    La por és bona quan ens fa prudents i dolenta quan ens paralitza. Vam néixer amb el dret d’autodenominar-nos, hi renunciarem?
  ( Sé que els líders independentistes no són un bloc homogeni, Grosfogel ha classificat el corrents que travessen els partits polítics i les entitats transversalment entre Junqueristes i Cuixaristes.  Entre els que s’han rendit i els que no. Aquest article defineix millors els primers que no pas els segons.)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.