Les pàgines en blanc, groc i verd

El meu bloc que vaig crear per sobreviure fins les eleccions 21 de desembre del 2017 i que ara em serveix per continuar endavant fins on calgui.

24 d'octubre de 2018
0 comentaris

La gran conversa

Imagineu-vos que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s’asseuen en una taula potser amb una tercera persona que fa de mediadora i parlen del que va passar a partir de l’1 d’octubre,  per què van prendre direccions diferents i  de  com pensen aconseguir la república catalana. Imagineu-vos que al final d’aquesta conversa no s’arriba ni a una estratègia conjunta, ni a un pacte, ni  a una victòria d’una estratègia sobre l’altra.   Imagineu-vos que aquesta conversa ni s’enregistra, ni se n’aixeca  acta, ni se’n  parla a cap mitjà de comunicació, ni es filtra per les xarxes socials.  I tot i aquestes limitacions, si aquesta conversa servís perquè Carles Puigdemont sabés que  Oriol Junqueras l’ha escoltat i l’ha entès i que Oriol Junqueras sabés que que Carles Puigdemont l’ha escoltat i  l’ha entès,  ja hauria valgut la pena perquè crearia una base de respecte i confiança mútua que ara mateix no existeix i podria canviar la història.

Mediation-driven attachment network of size 256 nodes Autor Khassan du

La conversa entre el líders dels dos partits independentistes majoritaris ara mateix no pot passar.  Però  què impedeix  una conversa així entre dos presoners a  Lledoners ? Entre dos diputats al Parlament d’un dels tres partits independentistes ara mateix enfrontats?  Entre  dos dirigents o dos militants independentistes que han abraçat estratègies  diferents? Entre un membre d’un CDR i un militant d’un partit polític? Entre un promotor de les primàries a Barcelona i un candidat d’un partit? Entre un activista de l’ANC i un d’Omnium? Entre un promotor de la Crida i una cupaire destacada? Entre un membre d’Arran i un mosso del col.lectiu de les Guilleries?  O entre qualsevol de nosaltres i un altre independentista que defensa la via CUP o la via ERC o JxC?

Imagineu-vos ara que el territori s’omple de converses d’aquestes, entre dues o tres persones, on ningú intenta ni guanyar, ni convèncer, ni pactar, només escoltar i ser escoltat, entendre i ser entès. Imagineu-vos aquestes converses  com un exercici de coratge i respecte col.lectiu, com una gran conversa que es va teixint per tots els nivells del moviment independentista.

Imagineu-vos que deixem d’imaginar aquesta gran conversa col.lectiva i comencem a promocionar-la. Què podria passar? Res de dolent, segur,  i potser molt de bo.  Com per exemple que les emocions que  ara mateix agiten i enterboleixen  les aigües independentistes es calmin i poguem  veure  amb claredat què  hi ha al  fons que ens està impedint ara mateix avançar.

I ves a saber si no canviaríem la història.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.