Crac era una granota que un dia va decidir anar a conèixer el món. Va sortir de l’estany on havia viscut tota la vida d’un salt i va triar anar en línia recta en la direcció de la posta de sol. Va saltar pel fang, va saltar per un prat ple de vaques i de tifes de vaca, va travessar un camí empedrat i es va trobar amb una casa de pagès que li barrava el pas. Va veure que la casa tenia una porta oberta. Va agafar empenta, va saltar cap a dins la casa i plaf va caure dins d’una galleda plena de llet cremosa i tèbiona, acabada de munyir.
— Es impossible sortir d’aquesta galleda — es va dir Crac–. Les partes són massa altes i rellisquen. Estic perduda.
Crac va plegar les potes i es va deixar caure al fons de la galleda on va morir ofegada.
Grog una altra granota que que un dia també va decidir anar a conèixer el món. També va sortir de l’estany on havia viscut tota la vida d’un salt i va també va triar anar en línia recta en la direcció de la posta de sol. Va saltar pel fang, per un prat ple de vaques i de tifes de vaca i un camí empedrat. Va trobar amb una casa de pagès que li barrava el pas. Va veure la porta oberta, va agafar empenta, va saltar cap a dins la casa i plaf va caure dins d’una altra galleda plena de llet cremosa i tèbiona, acabada de munyir.
— Sembla difícil sortir d’aquesta galleda — es va dir Grog–. Les partes són molt altes i rellisquen. Ho tinc complicat
Grog es va deixar caure al fons de la galleda i va fer una salt, però la llet era espessa i li va frenar la velocitat. Es va quedar a uns centímetres de la sortida i es va enfonsar.Grog sabia que si plegava les potes i deixava de saltar s’ofegaria. Així que quan va tocar fons, va tornar a agafar embranzida per intentar un altre salt que no va ser prou alt. Va tornar al fons i va intentar un altre salt, i un altre, i un altre i un altre. Cada cop que saltava agitava la llet, i tant i tant la va agitar que al final la llet es va convertir en mantega. I llavor si, Grog, que era una granota menuda i lleugera, va tenir una base prou sòlida per agafar embranzida i fer el salt definitiu cap a la llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies, Montserrat, per mostrar-nos que les granotes que persisteixen acaben per sortir-se’n.