Les pàgines en blanc, groc i verd

L’explicació més aclaridora que he trobat sobre la relació entre Catalunya i el bloc del 155 és una fil de twitts  de  @Cloudechka  publicats el 3 de febrer d’enguany.  L’autora és una jove politòloga de nom Clàudia que recentment ha publicat un video,  que s’ha fet viral,  on denuncia la instrumentalització dels catalans amb origen espanyol per part dels partits unionistes .

El fil de twitts del 3 de febrer,  encara que no ha tingut el ressó del vídeo, és també molt interessant  perquè  fa un paral.lelisme entre el bullying que Clàudia va patir a l’institut i les tàctiques de repressió que l’Estat aplica sobre Catalunya. El bullying, explica, sempre obeeix al mateix: odi, intimidació, dominació i agressió. Hi participen el que s’anomena “el matón o la matona”,  els seus seguidors i els que no s’atreveixen a dir res i callen. L’agressor utilitza i manipula les creences dels seguidors, i a la vegada intimida indirectament als possibles opositors.  “Us sona?”, pregunta.

Clàudia diu que no entenia perquè l’odiaven,  que pensava que era culpa seva. Estava tan desesperada per aconseguir que l’acceptessin quenes va inventar mil maneres de demanar disculpes, però el que va descobrir es que com més cedia més l’humiliaven. “De què em servia plorar? De què em servia denunciar-ho als professors? De què em servia lamentar-me de mi mateixa? De què em servia cedir a les seves intimidacions? ” es pregunta, i respon en majuscules: “DE RES. PERQUÈ L’ODI NO ES CURA AMB LA SUBMISSIÓ. LA INTIMIDACIÓ NO ES CURA AMB L’OBEDIÈNCIA.” S’en va sortir perquè va decidir plantar-se  cara  a ella mateixa. Li va costar, diu, però  va decidir que volia ser lliure i que  així  va aconseguir que la desaprovació i les amences deixessin d’importar-li.  No va aconseguir  ser lliure perquè els altres la deixessin en pau, explica, va ser lliure perquè va decidir que ho volia ser.

El president Torra actua en la línia que va fer servir la Clàudia, la de ser lliure  i no deixar-se intimidar.  El primer acte de llibertat del 131 president de la Generalita ha estat la seva investidura en la que ha prevalgut el seu criteri de fer un acte  discret  per sobre  el desig manifestat pel govern espanyol d’ escenificar la rendició amb  retrat del rei, constitució i bandera espanyola incloses   Torra no ha aixecat la veu però la investidura ha durat  tres minuts i ha estat  amb la senyera i prou. La resposta del govern espanyol ha estat  publicar un regitzell d’amences que Torra ni ha contestat.  El que ha fet és enviat una carta a Rajoy oferint i demanant diàleg i respecte,  però deixant clar  que el projecte polític que defensarà serà ‘fidel a l’expressió democràtica de l’1 d’octubre i al seu resultat’.

He llegit que la presidència de Torra serà de resistència,  no m’ho sembla. Les decisions d’aquest primers dies,  començant per escenficar la presa de posessió curta, trista i digna que ha triat ell mateix,  apunta cap una presidènca alliberadora, en el sentit que explica la Clàudia. Fins ara  Torra ha fet el què considera que cal fer,  sense fer escarafalls però sense deixar-se influenciar per les amences i les sortides de to cada cop més estridents de  la banda del 155.  Torra ha estat un president lliure  perquè vol ser lliure i crec que així continuarà.

“La llibertat”, ens explica la jove Clàudia,  “no es demana, la llibertat és intrínseca a l’ésser humà. I nosaltres som els únics responsables de deixar que ens la limitin.”