Les pàgines en blanc, groc i verd

El meu bloc que vaig crear per sobreviure fins les eleccions 21 de desembre del 2017 i que ara em serveix per continuar endavant fins on calgui.

19 de juny de 2018
0 comentaris

El poli bo i el poli dolent

Llegeixo al Nacional del 17 de juny que Margarita Robles, ministra de defensa(!) diu que “los dirigentes de Cataluña tiene que entender que hay que superar està página negra que suposo Puigdemont y lo que pasó el 6 i 7 de setiembre. Esto no excluye que podamos hacer una reforma de la Constitución para hacerla más moderna. Una reforma legal desde la misma legalidad” i continua “fuera del marco de la Consitución no existe ninguna posibilidad de dialogo” “para lo que no esté en el marco consitucional no encontrará apoyo”. Després afegeix que “con respeto a los presos tienen que estar cerca de sus familias.”

Aquí tenim la versió poli bo del mateix discurs del PP en poli dolent. Tots dos volen el mateix, que Catalunya deixi de reclamar   el seu dret a l’autodeterminació (que segons la seva interpretació de la Constitucióno no té i que segons el dret internacional té). El PP ho feia donant cops de puny físics, el PSOE prometent una reforma de la Constitució (que no defineix en que consistirà  ni com la farà) i oferint l’acostament dels presos a casa (cosa que ha de fer legalment).

Poli bo i poli dolent diuen el mateix, volen el mateix, però després de mesos i mesos de cops i burles, el poli bo es presenta com l’aliat i et diu, escolta’m que jo soc bo i si col.labores tindràs “mi apoyo”* .  Jo m’encarrego que els teus presoners s’acostin a casa, aixi les famílies no hauran de fer 1400 kilòmetres cada setmana, Et convé col.laborar perquè si nó tornarà el poli dolent i t’estomacarà.

La ministra de defensa del PSOE no pensa que l’atac policial de l’1O, la imposició del 155, els empresonaments preventius, els atacs dels fatxes, les acusacions contra mestres i professors, siguin una pagina negra que l’Estat espanyol hagi de passar. La senyora ministra de defensa vol que oblidem que el poli bo era al costat del poli dolent  quan va fer totes aquestes barbaritats i que l’hauria pogut parar i no ho va fer.

I mentrestant tic tac el temps passa i el poli bo sap que ha d’aconseguir que la víctima s’esgoti i es rendeixi abans que Alemanya digui que no hi ha malversació on tampoc va veure rebel·lió i que no extradirà Puigdemont i que Escòcia digui que no, que no hi ha rebel·lió ni malversació i que no extradirà a Clara Ponsatí i mentrestant SuIssa no diu res de la Marta Rovira.

Passa el temps i s’acosta la tardor i el poli bo ha d’aconseguir que els dirigents es barallin,  que es rendeixin abans dels judicis de la tardor. Perquè a la tardor l’Estat espanyol té una cita amb la injustícia i l’escàndol: un judici on tot un govern i una presidenta d’un parlament i dos dirigents de la societat civil seran condemnats per uns crims que quatre països europeus hauran dit que no existeixen. Perquè llavors el poli que va de bo quedarà retratat com el que és: un maltractador.

* Ja es casual que  la ministra de defensa utilitzi el verb “apoyar”, el mateix que va utilitzar Zapatero  ja fa uns quants anys parlant de l’Estatut que al final no va “apoyar” sinó “cepillar” i que el PP finalment  va “liquidar”

Buscant una imatge he trobat aquest vídeo, que l’humor ens ajudi a resistir:


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.