Les pàgines en blanc, groc i verd

El meu bloc que vaig crear per sobreviure fins les eleccions 21 de desembre del 2017 i que ara em serveix per continuar endavant fins on calgui.

22 d'abril de 2018
0 comentaris

Crònica d’una conferència del president del Parlament a Lausana

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, parla des del cor i amb molta convició, així es va ficar a la butxaca el públic que l’havia anat a escoltar des de molts racons de Suïssa al Centre Català de Lausana  i Ginebra el dimecres passat.  Torrent va fer la seva conferència i va respondre a les preguntes a peu dret, sense micro,  sense notes,  mirant la gent als ulls. Transmetent sinceritat i convenciment. La sala estava plena de gom a gom, i la disposició de les cadires, fent una semielipse, amb un petit espai al bell mig per a l’orador i el moderador, accentuaven aquesta sensació de proximitat i sinceritat.

Roger Torrent va parlar com a president del Parlament però també, i potser més, com a militant d’Esquerra Republicana. Res del que  va dir,  del que es va preguntar, del que va respondre era nou, s’ha dit i repetit per les xarxes, en entrevistes, en articles. El que era diferent era sentir-ho en primera persona amb  la passió i convenciment que hi posava.  Farem el que s’hagi de fer sense preocupar-nos per les conseqüències personals va dir amb sinceritat.  Va parlar de la necessitat de formar govern per acabar amb el 155 i de la necessitat d’eixamplar la base governant.  Va dir que no volien posar-se terminis per aconseguir la república. Va parlar de tres fronts que estaven oberts:  el front judicial, el democràtic i un que seria discutir com volem que sigui la república. Va parlar molt dels dos primers i poc sobre tercer.

Ja al final de la conferència un dels més joves de la sala, que havia seguit la conferècia a peu dret, va preguntar el que jo mateixa m’estava preguntant:  el 21 de desembre  vam votar república, ara l’hem deixada? Llàstima que en lloc d’esperar la resposta va afegir una frase que li acabava d’enviar un amic:  i que va provocar que Torrent reaccionés dolgut:

—Torrent sigues valent —va ser la frase que havia enviat l’amic.

—No es pot dir que un partit que té el seu president a la presó, la seva secretària general a l’exili, i 22 persones represaliades, li falti valentia.

Tenia raó de sentir-se dolgut,  perquè  no és valentia el que vaig trobar a faltar a Torrent, ni honestedad, ni passió, ni ganes de fer  les coses ben fetes i sense totes aquestes qualitats no hi ha república que es mereixi l’esforç. Però tot i així el discurs d’ERC que Torrent va defensar amb honestedat i passió  a Lausana, no em va engrescar.  Per mi  ERC  es concentra  molt en el com, i s’oblida del cap a on. Es com un arquer que posa molts esforços en l’arc, que sigui fet amb bons materials, que sigui efectiu, que sigui reglamentari, homologat, noble…, però que no sap visualitzar la diana i que per això no troba el moment de posar la fletxa a l’arc, tensar la corda i deixar-la anar.

No,  no és valentia el que vaig trobar a faltar escoltant al president del Parlament a  Lausana, sinó visió i audàcia.  En  aquests moments la visió i l’audàcia tenen un nom: Carles Puigdemont.  Per això volem que el Parlament l’investeixi d’una vegada. I que l’honestat ens facin forts i l’audàcia vencedors.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!