Què hi fem a l’habitació de la confusió?

Diuen els experts que els processos de canvi es poden explicar com una casa amb quatre habitacions per on passem segons quina sigui la nostra manera de percebre i reaccionar al canvi. Es tracta de les habitacions anomenades:

SATISFACCIÓ                                     RENOVACIÓ

NEGACIÓ                                            CONFUSIÓ

A la primera planta de la casa del canvi a mà esquerra hi ha la habitació de la Satisfacció. Aquesta habitació és confortable, ens hi sentim relaxats, tot funciona com sempre i no cal canviar. A la mateixa planta a mà dreta trobem una habitació amb molta llum i molta energia positiva, és l’habitació de la Renovació. Aquí tot està per fer i tot és possible, aquí treballem junts, creem, innovem. Jo penso que durant l’època autonòmica dels anys vuitanta i noranta, especialment durant les olimpíades del 92, la majoria de catalans vivíem a l’habitació de la Satisfacció. A partir de la manifestació del 2010 en protesta per la sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut de Catalunya, el moviment independentista es va convertir en un moviment de masses i va entrar amb força a l’habitació de la Renovació. Va ser la “Revolució dels somriures” que va transformar la vida política catalana i va aconseguir posar les urnes als col·legis electorals l’1 d’octubre.

L’1 d’octubre la brutalitat de la policia i la indiferència de la Unió Europea van expulsar l’independentisme de l’habitació de la Renovació i el van fer caure a la de la Confusió d’on encara no n’ha sortit. Atordits per una repressió que no semblava tenir límits i per la reacció hostil i bel·ligerant dels unionistes els independentistes es pregunten “i ara què?” El buit que ha deixat el full de ruta planificat etapa a etapa, s’omple d’ enfrontaments partidistes i greuges personals, apareixen desqualificacions, dubtes sobre la capacitat de aconeguir l’objectiu, desànim i idees, moltes idees que no acaben de ser acceptades per a tothom … Doncs bé amics, encara que sigui difícil de creure, tal com explica aquest vídeo  de Pooja Droga The four rooms of change , l’habitació de la Confusió no és un mal lloc per passar-hi una temporada. La Confusió és imprescindible per efectuar la veritable transformació en profunditat,  per deixar velles maneres de pensar i adaptar-se a les situacions noves, per  agafar l’embranzida que ens tornarà a l’habitació de Renovació.

Qui dubti que aquesta transformació cap a millor ja està passant que llegeixi les entrevistes que van sortint a Vilaweb aquest estiu plenes de reflexions i propostes interessants. Us recomano especialment del Albano -Dante Fachin d’on trec aquesta cita:

Jo sempre cito Ramon Grosfoguel, que és un sociòleg portoriqueny, que diu que el primer d’octubre és un esdeveniment que canvia la forma en què una societat s’entén a si mateixa. Aquell primer d’octubre van passar coses que no havien passat mai en la política catalana. gent de la CUP, de l’PDECat, d’esquerra, gent de l’esquerra no independentista, anarquistes, tots van actuar units per dur a terme una acció política. Això no havia passat mai. per tant, quan una societat fa el que mai havia fet, no es podrà tornar a entendre a si mateixa amb els ulls d’abans.

Si l’habitació de la Confusió és incomoda l’habitació de la Negació és nefasta, aquí no hi ha transformació sinó petrificació i putrefacció. Aquí amics meus és on habita  l’unionisme en pes, inclòs tot l’aparell de l’estat que va des del rei i el seu govern, als jutges i als mitjans de comunicació, passant pels partits polítics i els grups fatxes que campen sense control. Tots ells tanquen els ulls per no haver de reconèixer que des de l’1 d’octubre ja no és possible fer entrar Catalunya dins el taüt del ’78 on viuen ells.

 

Un pensament a “Què hi fem a l’habitació de la confusió?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*