PARAULES D'ESCARLATA

Un blog per gaudir del sol fet d'existir

LA SEDUCCIÓ

SEDUCCIÓ

PRIMERA PART :LA SEDUCCIÓ

 

Posa’m una venda als ulls, perquè els sentits siguin sols sentits i la vista no m’enganyi el gust, el tacte i els sabors que jeuen davant meu, dolços, saltats, amargs i àcids. Diuen que quan no hi veiem els altres sentits s’aguditzen i es desenvolupen més, així que juguem al joc dels sentits.

He encés la llar de foc,  espelmes d’aromes, he llençat sobre el terra els pètals de rosa vermell, He comprat vi, -que a mi no m’agrada gens- però té el color vermell que m’agrada, i es espès,  -suposo que deu ser mostra de qualitat- i he agafat dos copes de vidre que guardava a la vitrina del menjador- aquelles que mai treus per si es trenquen, i sols serveixen per acumular pols.

M’he arreglat una mica, – sempre porto xandall, i sabatilles d’estar per casa, ho sé semblo una àvia, però m’agrada- així que obert l’armari, i he triat un vestit negre de tirants – menys mal que fa calor amb la llar de foc encesa-, m’he posat mitges negres i sabates de taló, agraint no haver de caminar – no camino massa bé amb talons.

I sí m’he pintat i pentinat – cosa estranya, perquè no em pentino mai, perquè no en sé prou i deixo que se’m facin nusos al cabell, per quan me’l rento m’arranco de tant estirar amb la pinta-

Ja està tot preparat, per sopar és clar he cuinat una bona amanida i una cassoleta de peix – quina matada, Déu meu!, però l’ocasió s’ho val, crec jo.

I tot a punt per començar, quan entres a casa estressat, fred, i parlant pel mòbil, quan en aquest mateix moment sona el telèfon, – la meva mare que no es troba massa bé, que la portem al metge-

I jo vestida, preparada, sols tinc ganes de plorar, tot parat després d’haver llegit 50 ombres de Grey, d’haver  llegit tants de relats!! I ens mirem, i pujo corrents a posar-me el xandall, treure’m les mitges, treure’m les sabates, despintar-me, i sortir corrent per agafar el cotxe i recollir a la meva mare.

Quan arribem a casa seva, ja estava millor, era un susto, així que tornem a casa, jo ferida, el sopar fred, la roba sobre la cadira de la cambra, les espelmes apagades, la llar de foc ja no escalfa, i el vi s’ha evaporat. I jo que volia complaure’t, seduir-te, i regalar-te una nit, em trobo a casa amb el sentiment d’haver perdut una oportunitat, quan tu m’agafes del coll, m’atraus cap a tu i em beses els llavis.

No em cal, ni vestit, ni mitges, ni sabates de taló, sols em cals tu….



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per montsepema | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent