Publicat el 26 de desembre de 2013
assaborint paraules
assaborint
he desat la meva roba i esperit
sobre la cadira de l’habitació
he begut la vida fins a consumir-la,
ara em bec el seu suc a poc a poc
desitjant que el temps s’aturi
en l’ara i aquí,
i no vull escoltar res més que
el soroll de les carícies
quan freguen amb els llençols
assaborint el gust dolç
i el tacte suau
de les paraules dels teus llavis
montse pellicer mateu
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per montsepema | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent