Publicat el 18 de maig de 2014
a casa
on puc morir
entre vidres dibuixo la meva casa
enmig de camps feréstecs
ruixada per espurnes d’ones,
lluny, molt lluny del silenci del món
amb finestres sense cortines
perquè la llum ens desperti cada dia,
quan es trenqui la nit,
entortolligats l’un amb l’altre
aferrats a un somni de papallones,
mentre passa el temps on vull morir
sentint que he viscut la vida
montse pellicer mateu
1805142
imatge de google
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per montsepema | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent