Molt bé!
aquesta densitat en les paraules
que s’escampen molt enllà,
com un ressò que es fa patent en cada batec,
en un maridatge
naveguen juntes entre la brisa
ruixant el mar per pintar-lo de blau,
i em banyo entre aigües
engalanades de poesia
en una nit eterna
sota la turmenta que esclata
i la calma que cedeix
a la fredor de l’abraçada entre una coma i un vers,
un punt,
un punt i final,
o seguit?
Montse pellicer mateu
1403141