PARAULES D'ESCARLATA

arribo amb la desesperació de qui li marxa la vida

i et vull esprémer fins l’última gota,

fent que et quedis ben esmicolat,

sento l’ànsia de ser i viure i assaborir-te

ensalivant-te, ensalivant-me,

llepant-te un i altre cop am deliri,

per quedar-me amb el teu gust  i tacte

perquè tu et presentes davant meu com un desig poderós

a vegades inassolible, ets el meu pecat original,

la meva temptació, la meva luxúria, la meva perdició

per tu pecaré un i altre cop

perquè per tu obro la nevera cada dia i el congelador

com en una catarsi per refrescar-me

i agafar-te un trosset per endur-me als llavis

montse pellicer mateu

24/06/15

imatge google

m’omplo els peus d’aigua

m’omplo el cos de sal

arreplego grans de sorra que vull comptar

-i em descompto-

miro a l’horitzó blau que tinc al davant

-buscant respostes,

cercant silencis-

voldria dormir-me mentre el mar em fa arribar cançons

-com la cançó desesperada de Neruda-

la sal que m’ha embolcallat i uns cabells despentinats

viure descalça i amb el cos nu

es tastar la llibertat que es trenca al tornar d’un somni,

contemplar la vida sobre una roca sentint les suaus carícies de la brisa

-i els petons del sol sobre la pell-

-i les paraules d’amor de les onades-

tot encadenant aquells versos que mai et diré ni em diràs

-vivim sota el paraigües del cel-

i jo seguiré essent aixopluc de pluges i tempestes

aquí descalça, nua, vora el mar, buscant petxines i pedres per olorar

montse pellicer mateu

21/06/15

imatge google

absència

sento l’absència en lo més profund de mi

la teva petjada ha buidat una part de mi,

és  sentir que m’han mossegat i em falta un tros de tu

i no l’omplo,

incompleta estic incompleta quan et penso,

tinc els teus ulls

conservo les teves carícies

i el tacte de les teves mans

fins i tot el teu alè,

i no m’omplo

en les llargues nits que et busco i et parlo

fins i tot puc sentir com acarones el meu cabell,

i no et veig,

sento el dolor de no tenir-te,

tinc els teus llavis

retinc les teves paraules

sóc part de tu,

vull que et quedis i em visitis cada nit

que em vetllis cada somni

i em donis un petó al front,

dóna’m un moment més amb tu

agafa’m de la mà

jo sols vull estar amb tu una estona més

montse pellicer mateu

19/06/15

imatge google

traço un mot amb el cristall

amb espurnes de la sang dels talls que porto a les mans

d’un mirall esmicolat sota els meus peus,

i tu prenent un gintònic o un whisky en un lloc qualsevol

no hi ha temps, ni esperes en una vida que marxa

se’ns va la vida

com el fum

i el vent va deixant aquelles cicatrius sobre el nostre aspecte

enmig de tot la ciutat i un asfalt que es desfà amb la calor,

calades de cigarretes que s’apaguen

consumint l’aire d’una cambra fosca d’un lloc qualsevol

amb la memòria de nits i dies eterns

i aquest cristall que talla amb la precisió d’un bisturí

i la sang que recorre les meves mans, els meus peus, i que és tant vermella

com les roselles que recullo en el camp d’un passat amb bicicleta,

vull jugar mentre aquest cava es refreda al costat del meu cos

vivint dins de cada bombolla daurada, on s’amaga la meva platja

ara que ja no sé on sóc ni d’on sóc on la fantasia em dugui

m’obro de bat a bat

a palpentes

per tocar-te mentre l’olor al teu fum s’apaga

tant de temps buidant

sense omplir

m’he assecat

sentint rodolar el líquid que m’ha fet bategar

on tot és vermell

montse pellicer mateu

16/06/15

imatge google

m’agrada la pell torrada

la pell nua

la pell al sol

m’agraden les gotes morint sobre la pell,

i la sensació de llibertat

sota el sol

m’agraden els cabells que es mouen amb el vent

els barrets al cap

i els peus sobre la sorra

m’agrada la vida plena

i m’agrada que tu em miris

vora la mediterrània

on tot és

i sembla que res importa

el sol

la pell

i jo

i la teva mirada

montse pellicer mateu

14/06/15

imatge google

com no rendir-me a l’instint que porto dintre?

com un animal salvatge com una lloba que crida al llop?

m’he vestit de vermell per què em vegis entre els arbres

i duc un cistell farcit de maduixes

he dibuixat el mapa per arribar a casa teva i m’he perdut dins la nit

no duc ni llum, ni espelmes, ni res però entre els arbres endevino els teus ulls

i una alenada de tu m’arriba quan ja m’has clavat les urpes

potser moriré en l’intent però moriré tocada d’amor

montse pellicer mateu

08/06/15

imatge google

perduda

com la caputxeta vermella

entre llops i camins enmig de boscos

sense lloc

sense pell

sense res perduda

acosto el meu rostre a un animal ferotge

per morir dins d’un mar de sang

però no em ve a recollir ni el caçador

ni l’àvia

ni estic dins de cap panxa

simplement m’he deixat seduir

i no és un conte

perquè no són les dotze de la nit

–          ni he perdut la sabata-

ni era de cristall

ni ha aparegut el senyor Grey

simplement he perdut la roba nedant de nit

i la lluna em va obrir un camí

–          he nascut despullada-

–          i visc despullada-

montse pellicer mateu

7/06/15

imatge google