PARAULES D'ESCARLATA

Un blog per gaudir del sol fet d'existir

0
Publicat el 27 d'abril de 2015

no em provoquis si us plau

ja fa temps que la teva mirada em provoca

i la passió no em deixa dormir entre coixins

m’he despullat entre els teus llençols

les nits s’han fet eternes,

–          no em provoquis

que el malson és no somiar-te-

menjaré cada dia del teu plat

en dejú

són les maduixes, tendres i vermelles

provocadores

que fan que el meu desig esclati

i entre mossegada i mossegada em llepo els llavis

–          la provocació és esfereïdora

escoltant la melodia de” 9 semanas y media”

fem un ball com la Kim Bassinguer?

  • o vaig a buscar les maduixes del Maresme?

 

montse pellicer mateu

270415FRESA 1

imatge google

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 24 d'abril de 2015

m’he trencat

–       i he fet un trencadís-

sentint l’angoixa de la buidor

a cada cop em trenco

sóc fràgil

a cada desencís em buido

sóc una caixa de vidre

que al caure és fa mal,

–          i si em refaig vibro

sento i m’apassiono-

visc encesa de passió

–          m’encenc i deixo anar guspires-

somio per no viure desperta

–          tal vegada fugir és la millor manera

d’oblidar, entre copa i copa i un ball que no acaba-

sento l’onatge que em crida a l’abisme

–          si em llenço no tornaré a viure-

crida’m a ballar la resta de la nit

–          mentre em mossegues les orelles

i em mires per abraçar-te-

no hi ha res més destructiu

que la rosa que no existeix ni el niu dels ocells

–          miro el meu cos entre restes d’espill-

–          aquell que he trencat-

–          per oblidar-me-

montse pellicer mateu

240415

nus-

imatge de google

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 12 d'abril de 2015

-perquè m’acompanya el desassossec

i em sento tant fràgil?-

perdo  l’equilibri i sentint el vertigen d’un abisme

on no vull arribar

el món s’esmicola,

-i no vull pensar ara –

obriré les portes de l’amor amb la generositat

de no esperar res,

-perquè em persegueixen tantes lletres que no puc escriure?

ni descriure?, ni conec? ni reconec?-

tant senzill com aclucar els ulls

per deixar-me portar

allà on la vida giri i em faci girar

 

montse pellicer mateu

120415

imatge google

sola 3

Publicat dins de General | Deixa un comentari