PARAULES D'ESCARLATA

sota l’aixopluc del blau,

lliure,

sobre l’herba verda

descalça,

m’he posat un barret de palla al cap

mossegant fonoll,

acaronant les flors amb les mans

m’he deixat caure,

recordant la cançó de Pau Riba “el jardinet dels lliris”

evocant el gust i l’olor d’un temps,

les sensacions d’instants congelats

amb versos d’amants,

desfullant les margarides

estupideses d’un passat,

rialles de mirades,

complicitats,

ajuda sobre l’herba puc retenir el moment

i somriure,

sentint altre cop la sensació de no haver-me mogut,

ara em veig tant feréstega com abans

sense desfullar margarides ni bufar angelets

montse pellicer mateu

imatge google

on la llibertat comença i el sol s’apaga

on mor el dia i neix la temprança

sense cap més paraigües que una solitud pensada,

durant els dies d’hivern quan pesa la desesperança

puc pensar-me i estimar-me una mica més,

mentre entortolligo els meus cabells entre els meus dits

i els deixo anar…

perquè caiguin sobre la meva espatlla, sentint la sensació

d’haver pogut aturar el rellotge  que he decidit no acceptar

perquè marca un temps que no és el meu

senzillament sóc propietària de cada instant que esgarrapo

amb el deliri d’un animal salvatge,

petits instants plens d’instints primaris

quan se m’han caigut tots els vels per  mostrar-me la meva imatge

aquí i ara sense cap pretensió

he decidit arrancar els pètals d’aquella flor que ha caigut del meu jardí

el destí és el que jo emprenc sense aturar-me

montse pellicer mateu

imatge google

m’he vestit de nit,

m’he disfressat per jugar

he somiat a no ser,

entre copa i copa he desfet el llit

m’he estirat a terra i he tocat el sostre,

ara diguem de quin color són els estels de nit?

i  m’has teixit una diadema de flors de gessamí,

per fer la seva olor eterna mentre el foc estigui encès,

m’he vestit i desvestit mil vegades,

mil,

em disfresso i em despullo, em vesteixo i em tenyeixo

i sóc jo, la que sanglota llàgrimes a voltes

quan el temps bufa l’aire gèlid i no tinc cap llençol per guarir-me,

res, no tinc

sense res perquè he gastat tots els vestits

i ara llueixo espurnes d’encenalls per atrapar el foc,

res, no tinc

montse pellicer mateu

16/02/15

Imatge google

res a amagar,

tot a imaginar,

quan és dolça l’espera

d’un desig que t’empeny amb força

a un abisme ocult darrera un tros de tela,

espero impacient l’onada de la teva mar

reposant sobre la meva platja,

tenyint el meu vestit de purpurina d’estels,

i sentir el goig de nedar dins aquest blau

que m’engoleix,

sense adonar-me he despertat sobre la sorra nua,

encisada per la cançó que el mar xiuxiueja

recordant que asseguda als seus peus

he sentit fluir la vida i el temps s’ha aturat

montse pellicer mateu

imatge de google

9/02/15

jocs de cames,jocs de peus

entremaliats, enmig d’esponges,

enmig de paraules, desig de pensaments,

desitjos ocults emmagatzemats endins,

retirem-nos  les màscares de la vida

i juguem sense treva, abandonant tota regla

jocs de nits  insomnes plenes de bellesa

arrebossada amb el deliri i el desfici

de deixar-se abandonar descordant botons

llençant sabates i bevent de l’essència de la vida

montse pellicer mateu

imatge google

caure sobre plomes

plomes que s’escampen

plomes que juguen,

sentir el tacte i les pessigolles

de les seves carícies benvolgudes,

caure

caure sobre plomes per sentir

la felicitat de rebolcar-me sobre la infància

jugar a desengrunar tendreses

recordar mentre un suau massatge

serpenteja sobre la meva pell,

caure sobre plomes,

sense sostre ni terra

contemplar una dansa sense coreografia

per caure dintre teu,

per desengrunar-me

montse pellicer mateu

imatge de google