PARAULES D'ESCARLATA

bona nit amor

quan duc el cor dins d’un puny,

bona nit amor

quan el dia ha estat massa llarg

quan el món tremola sota els meus peus

quan em sento defallir,

bona nit amor

quan tot s’atura

i necessito sentir-me segura perquè sóc dèbil

quan el món es fa massa gran i m’engoleix

quan tinc por a no estar

quan tot és fràgil i es prestat

quan res es meu,

bona nit amor

perquè m’estimes

i quan tot s’enfosqueix

quan tot s’apaga

quan el vent bufa fort,

quan somio i dibuixo tenebres,

i vull més,

necessito més,

bona nit amor

quan aquesta paraula abraça el cor

a vegades en desús

acapara un munt de mots

per definir-me,

bon dia amor

amb cafè amb llet

amb sucre i mel

amb roses sobre la safata

dins del llit

sota els llençols

bon dia

amb diamants

amb la melodia d’Aerosmith

sentint el plugim o el sol,

bon dia

amb pijama o despullada

bon dia amor

per lliurar-me

per abocar-me

simplement bon dia amor

amb un tastet dels teus llavis

montse pellicer mateu

30/11/2014

imatge google

moment de solitud evocant una imatge que no retorna

mentre desfullo un a un els pètals de les capes de la vida,

somnis desvetllats durant llargues nits d’insomni

exhalant davant d’un mirall per deixar-hi l’alè i dibuixar el meu nom,

m’he desvestit i engalanat tantes vegades davant teu,

avui em sento estranya de mi mateixa

em pinto els llavis resseguint cada porus de pell davant teu

em ressegueixo les línies dels ulls definint la seva forma

i em miro

em miro,

tu em retornes aquesta imatge que tant desitjo

de sensualitat i de innocència,

quan no sóc innocent, ni verge ni adolescent ni  ho pretenc

però he congelat un instant en el temps per mirar-me

i vestida encara

en miro,

em miro olorant el temps present amb gust a roses

sota el sostre de la nit templada

i el temps s’ha aturat quan m’he desvestit de roba

montse pellicer mateu

24/11/2014

imatge google

no puc deixar un instant a l’atzar

sense sentir el plaer de teixir versos

mentre la vida m’acompanyi,

-de res serveix l’amor si no puc expressar-lo

Montse pellicer mateu

22/11/2014

imatge google

sóc la dama que empenta el vent buscant refugi a casa teva

posseïdora de les claus de les estances que no es veuen perquè no existeixen

sempre salvatge a contravent i a contracorrent

no puc viure en un món “normal” quan el que és normal fa mal

per això cada dia prenc un tros de sol, un tros de cel, un tros de lluna

i a poc a poc construeixo els pilars de “casa meva” on res és normal i res impossible

viuré de somnis, caminaré per tocar un somni, encara que sembli impossible i llunyà

i que el temps em vulgui guanyar la partida jo no defalliré en ser una somiatruites

ara deso la clau de la meva porta a l’entrada de casa,

deso la jaqueta, el bolso, i sento l’olor a mi, a casa, al racó més “bonic del món”

on hem sento segura de que puc ser totalment jo, i una mica de tu

i ara que el fred talla la pell, m’embolico amb la meva manta, sobre coixins sobre llençols,

per arronsar-me i recordar quan encara jeia al ventre de la meva mare bressolada per tot l’amor del món

pensaments d’una nit de tardor, ajaguda sobre el sofà

montse pellicer mateu 18/11/14

imatge google

imagina que…et poso una bena als ulls

i t’agafo la mà per portar-la a un lloc amagat dins de la meva pell,

primer, la teva mà sobre els meus llavis, per humitejar els teus dits

resseguint-me fins arribar al pit,

deixa’m, que et guií fins arribar a on el món s’acaba en un esclat de plaer,

jo, mentrestant salivaré els teus dits

i tastaré la terra humida del teu cos nu,

planejant junts fins a fondejar al sublimatge de l’èxtasi diví

quan la divinitat s’ha fet mortal per sentir –se venerada,

i quan l’excitació planegi sobre l’estança treu-te la bena

porta’m em braços i desa’m sobre llençols blancs per besar el meu port

omplint les sèquies de la passió sense mesura  que restaven buides,

imagina…que la teva pell és meva, i la meva teva,

i hem obert la porta al instint animal que portem dins

sentint el sexe sense els tabús prohibits per la perversió,

imagina’t…que tu em poses la bena i segueixes el poema…

montse pellicer mateu

dins del llibret del recital de” LA NIT ERÒTICA” a Can Ninetes

Girona

dia 14 de novembre de 2014

imatge google

ombra entre les cortines

deixant passar un fil de sol,

ombres sobre la pell cercant un glop de foc

mentre em desvesteixo per vestir-me després

de tu,

tota de tu,

estic tant assedegada d’omplir la foscor de llum

que el meu deliri m’amara d’oli de suor,

i res m’omple tant com les nits

posant les meves cames entre les teves

cercant calor en temps d’hivern,

aquest temps llargs d’espera

desitjant tocar les onades quan es trenquen

sota els meus peus,

temps d’ombres entre vitralls

invento el teu nom,

m’invento el meu nom

respirant l’aire gèlid

ara em despullo

em complau estar sencera

montse pellicer mateu

111114

imatge google

s’adreçarà en un murmuri

voldrà retenir-te

sense afluixar et seduirà amb paraules

i carícies que fan esgarrifar

tremoloses, difoses en el temps,

s’adreçarà subtilment

renovant l’aire de les teves estances

defugint de l’olor a recosit i carca que desprenen els armaris

vindrà de nou

com una imatge dissipada en el temps sense dir res

la sentiràs com una suau brisa que arrossega estels

com un fum que fa màgia

la bella dama que ens duu nous vents

que s’exhibeix a tot arreu

serena, somrient, gentil,

i no camina sols sura per damunt de tot

no coneix el temps

ni tant sols sap comptar

perquè sempre ha abraçat a cada home i dona

des de coneix el món

aquesta estimada LLIBERTAT

que cada dia ens endinsa dins la seva espiral d’anhels

fent-los nostres,

fem-lo nostre ara que ja s’acosta

montse pellicer mateu

6/11/14

imatge google