PARAULES D'ESCARLATA

on vas sol desprès de 300 anys?

t’han fet callar tantes vegades

i t’has aixecat per fer-te més fort

on vas tant sol poble meu

comptant sols amb la teva resistència?

has preservat la teva essència

per damunt de tota esclavitud

has callat tantes vegades després de ser colpejat

que ara,

has traçat el teu destí i no hi ha qui et deturi

la teva força és la teva veu,

la teva veu  és la teva gent

ara, encara que sol

obres escletxes entre núvols

ara, la teva llibertat és el meu destí

montse pellicer mateu

29.09.14

imatge google

de pluja, de fang i d’amor

de dolor i èxtasi,

de moments de plenitud que s’esmicolen

trencadissos com un mirall,

aquell mirall que no té edat, ni temps ni pietat,

temps de donar fruits i regar el jardí,

d’amor i sexe,

i el mirall retorna espurnes enmig d’escletxes

que s’obren al meu pas

i el meu món en un moment marxa

per no tornar,

el meu temps transcorre sense pressa

i deixo caure el fruit que jau sobre el terra

deixant la seva llavor

montse pellicer mateu

24/09/14 1

endreço la taula

recollint les engrunes

com si fossin trossets d’instants

que s’ajunten per formar un temps,

endreço la taula

i agafo els gots de vidre

amb les empremtes dels teus llavis

i me’ls enduc a la boca

per olorar el teu alè,

endreço la taula

com endreço un record

que amb el temps s’esmicola

i les engrunes ja no hi són

ni els teus llavis desen empremta

ni la taula existeix,

sols la ressaca d’una vida intensa

sota un sostre trencadís

abraçat dins el temps,

el got roman sobre la taula,

que no existeix

Montse pellicer mateu

1702142

del llibre ATREVEIX-TE A ENTRAR

EDITORIAL GERMANIA

imatge google

deixar volar les papallones lliures

mentre exhibeixen la bellesa dels seus colors,

és contemplar la llibertat retinguda

dins d’un got d’aigua que mai es buida

ni s’omple,

és la imatge d’una vida fugissera que corre sense aturar-se

i jo corro per atrapar el temps i ell sempre em guanya

montse pellicer mateu

imatge google

entrecames, entrecuixes,

entre mel,

entre sucre,

dolç, dolçor,

escalfor, dolor,

buidar, buidor,

entrecames, entrecuixes

tu em busques

jo et trobo

tu desitges

jo t’estimo

montse pellicer mateu

imatge google

Un bon dia t’aixeques com sempre, i no és com sempre, alguna cos ha canviat i no saps diferenciar l’avui amb l’ahir, ni trobes explicació a aquesta sensació de canvi, de pèrdua, de inseguretat, d’incertesa. Un bon dia t’aixeques i te’n adones de que és tant inútil discutir i malgastar les paraules que decideixes només parlar quan sigui necessari.

Un bon dia t’aixeques i el teu món segur, s’ha enfonsat, i cerques la clau per tancar portes, i tanques les finestres perquè no entri l’aire.

Un bon dia t’aixeques i no pots escoltar cap silenci, i les flors del teu jardí ploren, però són plenes de colors.

Un bon dia t’aixeques i t’adones de que ja no estàs viu i que sures i t’empeny la brisa del mar, i que el teu llit és fet de flors de cotó, i la teva veu s’ha confós amb la veu dels teus.

De cop i volta saps que no has mort, que segueixes viu en les mirades dels qui t’han estimat, i s’han emmirallat en els teus ulls.

Un bon dia has decidit que viuràs per sempre més, perquè ets llum,

perquè les estances fan la teva olor, perquè les teves paraules s’han tatuat amb foc en la veu dels altres.

Ara acluca els ulls i somriu perquè un bon dia seràs mar i tot el que has volgut ser.

montse pellicer mateu

imatge google

et fons dins de la meva boca

deixant la frescor i dolçor,

vermell sobre vermell

fred i calent,

et fons, i puc sentir el teu tacte rugós

mentre es desfà i  jo l’assaboreixo

m’omplo del teu gust

sense cap escrúpol t’engoleixo

perquè facis un viatge molt endins meu

formant part del meu univers,

ara som un únic ser respirant al mateix temps

la teva olor ha envaït la meva

la meva pell és la teva,

i et torno a deixar entrar per la porta dels meus llavis

que deixo oberta per quan vulguis entrar

montse pellicer mateu

imatge google