a vora de la teva calidesa
esparracant espurnes de cendres sobre la llar,
amb una copa d’alcohol entre les mans i una melodia de fons,
a la vora i ben arrambada al foc
les galtes es dibuixen de color vermell, els llavis color maduixa
i els ulls brillen anegats de les llàgrimes que els banyen,
gaudeixo de pensaments febrils de records que resten llunyans
pressentint el futur d’un nou temps que s’enceta al ressò de les campanes,
a cada campanada una peça de roba, i una perla de raïm
a les dotze campanades el foc deixa anar la flama i consumeix el passat,
ara començo sense res a sobre com qui arriba al nou món
esperant conquerir horitzons plens de quimeres, utopies i somnis
desitjant-te tota jo, simplement, perquè res no tinc sinó sóc jo ara i aquí
montse pellicer mateu
“temps de neu”
Imatge google
