Gràcies a totes per oferir-nos,
per fer,
un poc més del que s’ha fet
des de sempre.
No busqueu el nou,
no existeix.

Busqueu el crit i
les ganes de dir la vida,
la vostra vida nova,
l’única cosa que ho val tot
i que ens ajuda a repensar
els molts anys de xipollejar
a la mateixa bassa.

Amb els vostres ulls sense passat i
per tant,
encara lliures, potser
veurem el que no sabem ni
nosaltres ni vosaltres.

Visqueu com pugueu i mireu de
ser artistes.
Car l’art, gran o petit,
és la sola cosa que, potser,
ens salvarà.

(*) A propòsit d’una exposició pop up a Barcelona, organitzada per la Cátedra Kweitel-Kohon de la Universidad de Buenos Aires