Escrits injustificables

Josep-Anton Monfort

22 d'agost de 2016
0 comentaris

Tomorrow belongs to me

L’escena (de “Cabaret”) és impressionant.
Un noi amb cara de bon noi comença a cantar
“Tomorrow belongs to me”:
The sun on the meadow is summery warm
The stag in the forest runs free
But gather together to greet the storm
Tomorrow belongs to me.
La cançó és preciosa i sembla una cançó popular alemanya.
A poc a poc la càmera obra el pla i veiem que el noiet va vestit
amb l’uniforme de les joventuts nazis.
La gent del poble, que passen una tarda plàcida al biergarten,
es van aixecant d’un a un i s’uneixen al noi,
en un cor patriòtic i que va fent por
a mesura que avança la preciosa melodia.
La cançó va ser acusada d’himne filo nazi quan, en realitat,
fou escrita per dos jueus homosexuals,
els autors de la banda sonora de la peli.

Voleu una imatge més terrorífica del que va
representar l’adveniment del nazisme?
de com uns valors nacionals i patriòtics,
poden esdevenir el Mal, segons els propòsits
i les circumstàncies on es desenvolupen?
Quanta gent s’hi va afegir sense adonar-se
del que podia esdevenir, del fanàtic assassí
de les SS en què probablement es convertiria
aquell noi de veu tan clara?

Aquests dies al Núvol, hem conegut el passat
col·laboracionista del nostre mitificat Carles Fontserè.
Una nova galleda d’aigua freda contra el somni dels herois.
No hi ha líders ni ningú que sigui d’una sola peça.
Per això ens calem uns i altres.
Ser, però ser en i per els altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!