Presència

Es pot tenir una amiga a 2000 Km?
vull dir, de manera permanent,
vull dir, sense fer més riques les easysomething.
Doncs no té res d’easy,
gens.

Què passa quan no la pots veure?
quan saps,
perquè ella t’ho diu per una màquina,
que no està bé,
que li passa això o allò,
que no sap què li passa ni
què fer o què desfer?

Què en fas de la seva alegria,
com li festeges el goig i la sort
d’una mà ben jugada?

Qui inventarà la presència
que s’imposi a la distància?
Sant Jobs que estàs a l’iCloud
tenim paciència però no tanta.
Ja tenim smartphones, sí, el teu,
ja tenim rellotges i tenim
gairebé tot els que ens cal
i el que només et cal a tu.

No podries donar-nos la presència?
Una de veritat, res de dígits.
Volem àtoms que,
ben agrupadets,
facin la meravella de la nostra amiga.

Sense dir-me Tomàs, jo vull veure i tocar.
Sentir, sentir-la.
Em sents?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: