Passen les hores, els dies i els anys

Passen les hores, els dies i els anys
i a cada moment,
ara i aquí,
passen moltes i grans coses que canvien,
o a mi m’ho sembla,
el que fins ahir semblava sòlid
en el seu ser o en el seu canvi.

I no. Sembla que l’esglai
senyoreja l’esdevenir de la història
i res va com ens pensàvem.
Els experts són ignorants que cobren
per equivocar-se en públic.
Els ignorants ens equivoquem gratis i en silenci
i totes les prognosis resulten fatalment errònies.

Això és nou? Ens hem tornat tots imbècils?
No. Més o menys ha passat sempre
però tendim a mirar la història,
el que creiem que sabem que ha passat,
com un procés lògic i racional
des d’una mena de panlogisme hegelià.

El futur, però, és molt més obert
i no el podem inferir ni deduir,
per això és incomprensible, ens
interessa i ens fa por.

Passen moltes coses i moltes hores i dies
però a mi què em passa?
Em passa tot i tot m’ho empasso,
però faig alguna cosa
que sigui real, que transcendeixi?

Em temo que no
i tanmateix aquí segueixo.
Viu, o a mi m’ho sembla,
tractant d’honorar el que m’és donat
sense merèixer-ho.
Curiós de veure per on peta i per on peto.

Afegeix un comentari
%d bloggers like this: