Escrits injustificables

Josep-Anton Monfort

9 d'agost de 2020
0 comentaris

Muerto el perro (no sempre) se acabó la rabia.

 

La monarquia borbònica és, i ha estat sempre, una llosa per a la llibertat i una peça clau en l’entramat de l’Espanya negra. Tanmateix, posar fi a aquesta plaga és més aviat cosa dels espanyols. És possible que, per rentar-se la cara, els cervells de l’Ibexpanya facin caure la monarquia i ens plantifiquin una república espanyola que, de cara a Catalunya, seguirà fent el mateix paper d’espoli, menysteniment i combat contra la cultura i la gent dels que, per i per a ells, som els espanyols vençuts i colonitzats. Només cal saber què va fer en aquest aspecte la segona república i llegir els discursos que ses senyories ens llençaven des del Congrés dels Diputats, d’un unionisme castellà que ni els de Vox. No oblidem tampoc que José M. Aznar volia una república i ell com a president. Els Borbons són una real i reial nissaga de lladres i una pesta per a Catalunya, però, en aquest cas, no és veritat que “muerto el perrose acabó la rabia”.

L’autèntica batalla, almenys per a mi, no és acabar amb la monarquia espanyola. Ja s’ho faran i que els vagi molt bé; fins i tot podem col·laborar a enderrocar-la. L’autèntica revolta és proclamar i mantenir una república catalana independent. I, és clar, fer que aquesta república ens valgui la pena. Que acabat l’espoli fiscal, ens doti de recursos, lleis i estructures per implementar polítiques que afavoreixin les classes populars (cada dia més empobrides) i prengui mesures efectives per bastir uns serveis públics de qualitat (educació, sanitat, cultura, etc.), lliures i en el marc d’un canvi de paradigma cap a la justícia, transparència, ecologisme, lluita contra qualsevol discriminació per raons de sexe, procedències, etc. Sense la independència no podrem ser mai un país digne perquè, senzillament, ens foten els recursos que generem i ens diuen què podem fer i què no. Lamentablement, avui la Generalitat és poc més que una gestoria menada des de Madrid.

En resum, si volem esdevenir un país amb possibilitats de millorar la vida dels seus ciutadans i de mantenir la nostra llengua (en perill real de dialectalització) i la nostra cultura, l’única via és ser un estat independent. Ja hem vist que “el govern espanyol més progressista de la història” no fa més que apuntalar l’antic règim, la corrupció i les clavegueres d’un Estat que mai ha abjurat ni ha fet neteja del franquisme que impregna totes les seves estructures. Si algú esperava alguna cosa diferent de Podemos-En Comú Podem, no és ja que no puguin, és molt més trist i sinistre: per mantenir-se a les poltrones estan traint tot el seu discurs anticasta i de lluita al carrer i, incapaços de dimitir del govern, s’han convertit, en una crossa més del règim. Doncs, potser que ens ho pensem tots plegats i via fora!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!