Escrits injustificables

Josep-Anton Monfort

2 de novembre de 2016
0 comentaris

Molta política i molt de soroll

Molta política i molt de soroll.
Massa lectures prescindibles, mil diaris digitals,
tertúlies que es repeteixen d’ignorants professionals.
Tothom sap què passa i què passarà,
ningú no es disculpa perquè avui passi el contrari
del que ahir van pontificar.
Periodistes de pega i poca paga, tertulians a sou,
misèria.

I tanmateix, com no enganxar-se a la brama?
Vivim dies que engresquen en el camí
d’una república que pugui ser més nostre.
Qui s’ho podia pensar fa molt pocs anys?
Recordeu Raimon?:

   D’un temps que ja és un poc nostre,
   d’un país que ja anem fent,
   cante les esperances
   i plore la poca fe.

Han passat massa anys des de 1964.
Semblàvem conformats a la sequera,
a una mort lenta en l’erm d’una submissió
que es volia natural i eternament inqüestionable.
I ara els carrers s’han omplert a vessar
de gent que torna a creure.
No de les nostres “avantguardes”,
d’aquells pocs “bons que em trob en companyia”.
Empesos per la idea de ser i pel fàstic de no ser,
molta gent i molt diversa ha encetat un camí
que molts no s’esperaven. Ni d’allà ni d’aquí.
Res no és segur, però la mort sí que l’és si no hi ha vida.
Cantem, doncs, les esperances i plorem la poca fe.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!