Jocs paralímpics

Disculpes anticipades si el que dic ofèn algú, però no entenc això dels Jocs Paralímpics. Es presenten com una competició i guanya qui més corre, qui salta més alt, etc. Citius, altius, fortius, vaja. En això han de competir persones amb discapacitats físiques i/o intel·lectuals?

Malgrat l’enorme complexitat de les categories en què els classifiquen, sempre et vénen dubtes en veure competir junts atletes que tenen més o menys tros de braç, o diferents graus de funcionalitat física que, almenys a mi m’ho sembla, els situen en desavantatge uns dels altres. Però més enllà d’això, realment han de competir en uns jocs en el que es valora és, precisament, la potència física en la seva màxima expressió?

Segurament els jocs olímpics són un espectacle bàrbar precisament per això, per premiar i glorificar unes habilitats que avui no tenen cap transcendència en la nostra cultura, i que no haurien de ser patró ni model de res. Com els concursos de bellesa.

Però posats a fer i si tothom ha de competir, per què al costat dels jocs olímpics “normals” (el dels millors), i dels paralímpics, no es fan uns jocs per a majors de 50 anys, uns altres per a gent amb excés de pes, uns per a persones amb osteoporosi, etc., i tots amb les corresponents categories i classificacions?

Segurament per als participants i per a molta d’altra gent, els semblarà que els jocs paralímpics són una bona manera de “visualitzar” aquesta gent i de posar-los “en valor”. A mi, en canvi, em provoca una sensació contrària. No crec que manifestar les seves mancances en allò que no és important (veure qui corre més), sigui ni pertinent ni edificant. Que es trobin, que s’ho passin bé fent el que vulguin barrejats o no (és la seva decisió) amb els suposadament no discapacitats, però competir?, Per què?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: