Incredulitat

És curiós però l’edat et torna més crèdul i més incrèdul.
Amb els anys vas veient coses que abans desconeixies, i
veus gent que diu o fa el que creies impossible i
fora de lloc, de rucs, no de persones.
A vint anys et creies que la veritat i la intel·ligència
guiarien el món, els quefers i la política.
I no. Cada dia veus més estultícia i més ignorància
en gent de tota mena. Dels que manen i dels que no.
Però també descreus més del que voldries i et pensaves.
Has vist massa paraules incomplertes i
promeses fetes per gent que no les creu.
A vegades per gent en qui tu creies, per gent que creies teva.
Avui, escoltant el debat d’investidura del trist Rajoy,
he vist que eren molt més que massa els miserables,
els qui es foten del poble i del mort i de qui el vetlla,
els qui cobren per mentir i per servir criminals de tota mena.
I molts d’ells ho saben i fan el seu paperot,
però dol més quan es proclamen militants de la justícia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: