Escrits injustificables

Josep-Anton Monfort

17 d'agost de 2014
3 comentaris

De vegades parlem amb silencis

De vegades parlem amb silencis
o parlem amb paraules i
no sempre és fàcil de saber el quan i el què.
Comunicar-se és sovint un assaig
sense certeses.
Un voler maldestre,
un desig incert d’imprevisible efecte.
Una abraçada a qui no saps què du sota la camisa,
un cor i, potser,
una espoleta.
  1. De vegades parlem amb silencis, però de tant en tant ens calen les paraules. Potser sóc jo, que no sé trobar escrits més recents en la plana web, però diria que, si només hi ha hagut silenci des del 17 d’agost, ja és prou silenci: vinga, Monfort, escriu-nos alguna crònica, un pensament, un desig, un poema, una mica de bellesa en paraules!

    1. No ets tu, estimada Irene que saps trobar bellesa entre les ombres, la culpable d’aquest erm. Gràcies per la ruixada i a veure si agafo l’aixada i treballo un poc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!