Aquesta nit tan llarga i prima

Aquesta nit tan llarga i prima
estiro els fils d’aquest ordit
i veig què en queda i què s’esmuny
entre el record contra l’oblit.

Abans que us esfumeu del tot
voldria repensar aquells dies
i saber la vostra empremta,
què n’ha quedat d’aquelles tries.

La meva flaca memòria
ho pinta a tot de bells colors.
Segur que no fui tan benèfic,
porteu també els vostres plors.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: