Aquesta nit tan llarga i prima
estiro els fils d’aquest ordit
i veig què en queda i què s’esmuny
entre el record contra l’oblit.
Abans que us esfumeu del tot
voldria repensar aquells dies
i saber la vostra empremta,
què n’ha quedat d’aquelles tries.
La meva flaca memòria
ho pinta a tot de bells colors.
Segur que no fui tan benèfic,
porteu també els vostres plors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!