Si els esquemes de repartiment, dels nostres mateixos diners! fossin justos, àdhuc sense oblidar aquell concepte tan aprofitat de la solidaritat, les discussions i regateigs sobrarien.
Tampoc s’entén massa que atesa la extraordinària participació econòmica de Catalunya a l’estat no s’hagi pogut estructurar un concert econòmic permanent a semblança de l’històric d’ Euskadi. Espanya fa plorar. A Catalunya li bull la sang. Però només això. Ens bull la sang. I és poc, davant les constants agressions.
La crisi. Quina crisi? La fam dels pobres voleu dir. Acomiadats, jovent sense treball,marginació…. Es tracta de diners. Bitllets del Banc d’Espanya. La banca en crisi? Què ha fet el Banc d’Espanya, que tè la responsabilitat del control de les companyies financeres i depèn del Ministeri d’Economia. On són els bitllets de Banc? Convertits en promocions immobiliàries a mig començar en sòls il·legals?
O potser estan també a les cúpules dels altíssims edificis de les capitals i a les butxaques dels senyors que ocupen els despatxos d’aquestes cúpules.O potser a Andorra (tan bonica ella), o a Liechtenstein, o en els Bancs d’alguna de les nombrosíssimes illes caribenyes i d’altres rodals, especialistes en comptes xifrats. Veritables paradisos.
I entretant els catalans esperant el dia 15 de Juliol. És el quinze,oi? Mentre la sang ja fa segles que ens bull.
Però només això.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!