Amb moltes hores de solitud quasi inactiva el pensament dóna per a molt.No sé el perquè però fa uns dies que, intermitenment, s’amapareix en la ment aquesta frase que dóna títol a aquest post. En realitat és un títol. El títol d’un film rodat fa més de
60 anys, en aquella època innoblidable del cinema italià, el neorealisme. Potser que la frase tingui un encant consonàntic que m’agrada (de fet tot l’idioma italià està ple d’aquestes excel·lències fonètiques) o potser també si al director de la película li va semblar que aleshores la Terrra tremolava, què diria ara?
El film està basat, en essència, en el tracte injust que inflingeixen al el `patrons de
la pesca als seus mariners en un poblet de Sicília i les repercusions que aquesta situació comporta a un jove pescador, disconforme naturalment, i malda per sortir-se’n. També té moltapresènciala família d’aqiest jove, fins el punt que sembla, a vegades,la narració d’una crònica familiar amb elsrerafons constant de la injustícia.
No ho sé segur però em sembla que el guió va sortir del rersum que hom havia fet d’una novel·la encara anterior. Tant com els fets en sí, les injustícies, les desgràcies de la família, és més el tractament fílmic propi del neorrealisme que ens dóna aquell
sabor amarg, barrejat amb la complaença d’una obra d’art rodada amb material precari i actors amateurs (bona part d’actors són gent del poble)
Ja us dic: la frase m’agrada des del punt de vista del seu so. Però també em pregunto quins títols posaríem ara malgrat considerar que tot i ser una història local es percep immediatament la intenció d’extrapolar-la a nivell social.
“La Terra Trema” (tremola)és un film rodat el 1948 per Lucchino Visconti.
Si hi trobeu alguna inexactitud penseu que és una pel·lícula que he vist una sola vegada fa més de 50 anys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No vaig veure la pel.lícula però crec que no va errat en el que escriu d’ella.
Sí que recordo i molt bé, una seqüència, en el film de culte ‘Cinema Paradiso’ on els protagonistes de la ‘Terra Trema’ es donen un petó i el capellà-censurador del poblet la fa desaparèixer. Es pot veure que evidentment els actors són la mateixa gent del poble on expliquen la història.
Crec i penso que va ser un cop social fort per la societat italiana.
La cercaré a veure si la puc trbar en DVD.
Ja ha començat la canícula, però per sort l’estiu aquest cap de setmana s’ha temperat. Com estàs? Una abrçada lleugera que te doni calor sinó pau
Potser m’agradaria llegir un bocí de tu… Què trobes?
Que et sigui suau el fred i els somnis que no caiguin , només fulles perennes, com el teu cor. Abraçada