(Foto: Ramon I. Canyelles) Ahir em vaig reunir amb la Odette, és la persona que s’encarrega de dinamitzar a La Noguera la creació de la ANC (Assemblea Nacional Catalana) mesos enrere ja ho vaig fer amb una altra persona, no li vull restar cap importància a aquesta nova entitat dinamitzadora, per tal de crear un
(Foto: Ramon I. Canyelles) A l’arrecera del Montsec PROJECTE:Continuar amb la perseverança, efectivitat, persistència, i coherència amb la qual han actuat les anteriors executives fins a dia d’avui, i els resultats ens avalen. • Recerca de nous talents i gent compromesa emergents, crear un directori i sistematitzar-lo vers la construcció de noves candidatures municipals i d’aconseguir
Doncs, aquest serà el nostre equip, el de la candidatura “A l’arrecera del Montsec”, tots gent que fins ara han mostrat una fidelitat al país i a la terra insubornable, gent que ens disposarem a treballar pel progrés de la comarca i de Catalunya, i que si cal ens enfrontarem al caciquisme regionalista i al
En un moment en què el noble art de la política es presenta al davant de la societat com una cosa perniciosa, malèvola, interessada i carregada de tota classe d’adjectius pejoratius, és el moment en el qual ens cal ser innovadors a l’hora de cercar gent compromesa i disposada a lliurar part del seu temps
( Foto de Ramon I. Canyelles)A l’arrecera del Montsec L’estiu de 1996 arribava a aquestes contrades, encara recordo aquelles nit de xafogor d’aquells primers dies, al començament em va costar integrar-me en aquest peculiar municipi d’Artesa de Segre, aquells anys amb Jaume Campabadal d’alcalde del municipi, podia trobar fins i tot “exòtic” viure en
Amb la edat s’aprenen moltes coses, i es madura, amb el temps es veuen les vanitats i les misèries humanes.Al meu poble hi ha unes famílies que des de fa dècades gaudeixen de privilegis, el franquisme les va reforçar, i va reforçar tota una corrua de cosos de funcionaris, treballadors d’empreses públiques, i empresaris amb
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> A la vida hi ha coses que dóna la impressió que sempre perduren que formen part del nostre imaginari, que ha donat vida a la literatura, el cinema, la TV, tots recordem com la guerra freda, l’arribada de l’any 2000, o el fet
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> El 17 d’octubre de 2008, el malaurat Miquel Pairolí va escriure aquest article al diari Avui, una nit com aquesta m’esgarrifa recordar-lo. Disposició al genocidiMIQUEL PAIROLÍ. Llegint el que s’ha publicat aquests dies en alguns diaris de Madrid i sentint el que s’ha
No li donem més voltes, de moment millor que no hi hagi unitat, perquè ? Portem massa derrotes acumulades, i això ens genera una patologia continua, ens ennuvola la ment, i comencem a veure traïdors a tort i a dret. De fet de traïdors Catalunya n’està plena, com tot poble humiliat i vençut, es genera
Seré políticament incorrecte, parlaré del Barça i malament, tot i que sóc culer, però ho sóc bàsicament pel meu antimadridisme. Em vull referir al fracàs pedagògic de La Masia, que ningú s’esveri, he dit pedagògic, com podeu veure cap dels jugadors de La Masia que arriben al primer equip del Barça o al Barça Atlètic,
Si, i n’hi ha, tot i que cada vegada menys. pensem que molta gent ha/hem arribat a l’independentisme més actiu els darrers 10 o 15 anys i això es nota, i molt. I si ho sumem al fet que l’independentisme fins finals del 2003 mai havia estat al govern, doncs tot això suma, som-hi doncs,
El traspàs del Sr Heribert Barrera, ha posat una vegada més al descobert les mancances, les misèries i la impotència d’un país que no sap on va. I quan dic que no sap on va, de la mateixa manera que dic que el Barça només és un club, em refereixo al joc de majories i
Em fot molta mandra escriure al bloc, m’ho hauré de replantejar seriosament, mai escric sobre literatura, gastronomia, esports, o viatges, abans alguna vegada ho feia, però clar com que li vaig canviar el títol al bloc, aquest títol el veig poc proper a escriure coses en positiu, car té unes connotacions força negatives. I la
La política colonial té moltes coses xocants, cada dia hem d’esmorzar amb alguna dosi de demagògia barata, tronada i populista que ens etziba el saltimbanqui de torn .La darrera ha estat el xou que ens han ofert els regidors d’ICV a l’ajuntament de Barcelona, amb samarreta antirretallada inclosa, el nivell de la política colonial ja
Avui 19 de juny de 2011, amb 96 anys ha traspassat Víctor Torres, tot un referent de la memòria antifeixista, i de lluita i servei per Catalunya. En un acte anomenat Acte d’Estat, realitzat a Mollerussa el 14 de maig de 2010 vaig escoltar per primera vegada Víctor Torres, havia coincidit amb ell amb algun