L’ Aula de teatre, i el seu depredador

“Nosaltres l’admiràvem i ell se n’aprofitava”

El 25 de gener de 2019, el diari Ara destapava diferents  abusos sexuals al món de l’esport, el mateix diari, ho feia fa pocs dies en relació al abusos a l’Aula de treatre de Lleida.

El patró gairebé sempre és el mateix, professors, entrenadors, monitors, directors que tenen l’admiració i de vegades fins i tot la idolatració de joves i adolescents que cerquen un somni, el triomf o el reconeixement en aquella activitat que han triat on desenvolupar-se a nivell tant artístic com esportiu.

Durant 15 anys de la meva vida vaig ser entrenador i professor de Karate, jo perquè sóc esquerp i distant, però a molts entrenadors no els hi costaria gaire guanyar-se l’admiració o l’enmirallament de molts joves, de vegades insegurs i vulnerables, i altres ansiosos de ser el centre de l’atenció o l’esportista o artista preferit del club o l’artista referent o cap de cartell de la companyia, els esportistes o artistes, es volen sentir especials.

També hi juga el somni de molts pares que cerquen el màxim reconeixement pels seus fills o filles, i aquí poden baixar la guàrdia en no fiscalitzar prou les actituds moltes vegades dèspotes d’entrenadors i directors i altres vegades abusives, aquella por de no aixecar la veu per a no perjudicar “la carrera” del meu fill, o deixem que faci perquè ell en sap.

Aquest món és un camp adobat per a psicòpates i depredadors, es fan un nom, si són artistes en dirigir companyies o aules de teatre, si són entrenadors, amb càrrecs de directors tècnics de federacions o clubs, d’ell depèn que l’esportista sigui o no seleccionat, d’ell depèn que l’artista aconsegueixi un parer important o no, o el poder de “una trucadeta i ho arreglo”.

Té un poder que la estructura li ha donat, se sent poderòs i gens fiscalitzat, massa vegades quan surten els abusos, ja és massa tard.

Psicològicament, els abusos li donen una mena d’addicció, li provoquen una excitació que fan que vulgui repetir i que se’n crei una necessitat, els abusos poden ser tant sexuals, com morals, voler exercir el poder, i com sovint hem vist s’envolten d’una xarxa de pors, silencis i fins i tot complicitats.

Per l’abusador o depredador, si li surt com ell vol, no en té prou, pujarà el nivell o farà més pressió, i com una joguina trencada després d’una víctima, una altra.

A nivell patològic, solen ser psicòpates, o gent que tenen símptomes d’un trastorn de personalitat narcisista o histriònic, la majoria de vegades tenen trets o simptomatologia de totes tres patologies, ja que no són excloents.

El sistema, o la estructura de la qual s’envolten encara pot fer aguditzar aquests símptomes o conductes, a títol d’exemple, si un director de teatre té trets de conducta narcisistes, si a sobre és admirat i idolatrat pel seu entorn, doncs “oli en un llum”.

Solucions, doncs com sempre els protocols, sobretot de protecció a joves i adolescents, i també no crear estructures on el poder recau sobre una única persona.

Les parafilies o patologies humanes, difícilment les podem evitar, el que cal fer és crear les condicions per a què no puguin actuar, ni lesionar de per vida els joves i adolescents.

Afegeix un comentari