Unorthodox

Jo també diré la meva sobre #Unorthodox, lo millor de la sèrie és que és molt curta i la pots digerir bé, amb tot té coses interessants, però cau en el tòpic progre i la seva impostura.

Presenta als grup de Berlín com a utòpic i guai, hi ha gais, és multicultural, de diferents nacionalitats i a més pertanyen a una orquestra de música clàssica, ah i el noi és guapíssim.

Presenta la comunitat jueva hasídica amb biaix, les dones són fortes i exemplaritzants, mentre els dos homes principals, l’un és ludopata i putero, i l’altre emocionalment inestable i depenent, el marit de la Esty.

Ès cert que la Esty genera molta empatia, ja que és una dona amb un físic el qual presenten infantilitzat, però amb molta força interior

Les crítiques que llegeixo fan poc èmfasi als traumes històrics d’aquesta comunitat, el discurs del rabí al començament del 4rt capítol en fa un èmfasi descarnat.

Dos biaxos, els jueus hassídics tenen traumes històrics, però com també els tenim altres comunitats, col.lectius, cultures, classes socials, les dones, algunes ètnies, anomenar-los seria inacabable.

L’altre, el grupet guai progre multicultural de Berlín, se’l presenta com a model de tot lo bo, la tolerància, la educació , la solidaritat, en fi, que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

L’èxit rau en l’alliberament d’una dona d’una comunitat fanatitzada, excloent, patriarcal, masclista, i tenallada pels seus traumes històrics.

És molt interessant el menyspreu que la fa la noia israeliana a la Esty, la noia hassídica jueva, per a ella no és una cosa exòtica sinó radical i ortodoxa.

Hi ha un moment que li pregunten a la Esty, perquè no pareu de criar i teniu molts fills, i ella respon, perquè hem de compensar l’holocaust.

Em deixo moltes altres coses, però no ho vull allargar

Afegeix un comentari