A l'arrecera del Montsec

El bloc de Moisès Martí

7 de gener de 2014
Sense categoria
1 comentari

Segons els unionistes, millor no votar

Suposo que una fractura social, és aquella situació en la qual una societat viu enfrontada amb dos bàndols, els quals fan vides socials paral·leles, i que, o hi ha enfrontament, o en el millor dels casos s’ignoren.

Tots podem tenir al cap l’Ulster, l’Orient Mitjà, Euskadi en els temps més durs d’ETA, i segons he sentit a parlar la Catalunya de principis de segle XX, sobretot entre el que anomenaven dretes i esquerres, recordo històries com que hi havia el cafè de la gent de dretes, i el cafè de la gent d’esquerres, o que fins i tot algun poble havia d’organitzar dues festes majors, la de la gent de dretes i la de la gent d’esquerres.

Sempre vaig sentir a dir a la gent gran que aquell ambient era asfixiant i insofrible.

Ara de tant en tant el PSC, C’s, i sobretot el PP ens ho recorden, i de la forma més cruenta.

Segons aquets tres partits polítics, per a què hi hagi cohesió i pau social, millor no fer política, i millor no votar.

Ocupar-nos del problemes reals que afecten la gent, el mantra de d’unionisme repetit durant dècades, mentre l’estat comprava tancs, banderes, ambaixades de luxe, s’enriquien les castes extractives del franquisme, el monarca s’ho petava en putes i caseries, i els espanyols de a peu frisaven amb la roja, sí nois sí, els problemes reals.

Generalment quan ens diuen que ens ocupem dels problemes reals volen dir que fem politiqueta de curta volada, municipalisme, comarcalisme, d’alguna manera, preocupar-nos de la escola, del clavegueram, de la rotonda de davant de casa, de la consulta del metge, de la festa major, de la escala en Hifi, de l’enllumenat públic, de l’escola de música, de les quotes de l’AMPA, si company tot allò que genera conflicte de baixa intensitat, i ens manté distrets, no ho vull menysprear, clar que no, totes aquestes coses són cabdals i importants per a la societat, però no toleraré que ningú em digui de què m’he de preocupar.

Una trampa més de l’unionisme i les castes locals i caciquils, que ens mantinguem distrets en aquestes cosetes mentre ells es reparteixen el gran patís, mentre adjudiquen obres milionàries, fan decrets que ens desballesten l’escola, infraestructures al gust d’uns pocs, concessions a empreses de la casta mitjançant el BOE, mentre ells usurpen tot això, mentre centralitzen per a què les castes estatals puguin col·locar als seus fills i nebots als llocs de decisió importants, mentre saquegen l’erari públic, a mi, i a nosaltres ens diuen que ens hem de preocupar pel menjador escolar i per l’horari, i el soroll de les firetes a la festa major, com si una cosa no anés relacionada amb l’altra.

Volen que només votem per les cosetes properes, doncs jo votaré pel que em doni la gana.

  1. Més aviat serien annexionistes, annexionistes imperialistes més concretament, d’un imperialisme de campanar, decimonònic  i de curta volada però. I si de cas em voleu apurar molt “unitaristes”, és a dir, aquells que volen tallar-ho tot per un mateix patró, amb esquemes jacobins i totalitaris, sense deixar lloc a la diversitat i menystenint el dret d’ autodeterminació; una postura, simplement, antidemocràtica i inadmissible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!