A l'arrecera del Montsec
El bloc de Moisès Martí
Escòcia i Catalunya
El passat mes de setembre un company meu va viatjar a Escòcia, al tornar em va fer saber la “normalitat” amb la qual la gent viu els seu procés sobiranista.
Comentava que ni es veia banderes penjades als balcons, ni pancartes, ni pintades a les parets, i que tampoc els mitjans de comunicació en feien un estira i arronsa constant., de fet el noi es mostrava sorprès i contrariat.
Segurament la maduresa democràtica i la grandesa política d’una societat més madura i serena, provoca que un imminent canvi d’estatus jurídico-polític només és això un canvi d’estatus, no una essència, un tema ètnic i transcendental on bisbes, militats i tota classe de personatges i posin cullerada de la manera més barroera i grollera.
Tampoc hi ha grans mobilitzacions, segurament perquè la classe política fa la seva feina i el Parlament actua com a tal, i no com a grup d’interessos d’una colla de persones que en número important defensen interessos que s’escapen a la visió de la ciutadania.
No ho conec, però la meva visió és que viure en una normalitat democràtica suposa anar amb una papereta i dipositar-la en una urna, sempre estant prèviament informat per mitjans amb més o menys independència de criteri, no deu ser tant necessari muntar consultes a peu de carrer, manifestacions, estelades d’espelmes i vies, perquè la democràcia es juga al parlament, i las executius polítics, no a les llotges de clubs de futbol, a la conferència episcopal, als restaurants de luxe o la suite que el Duran té llogada de forma permanent a l’hotel Palace.
El nostre procés serà més dur i feixuc del que ens pensem, el que em fa por és el pensament simplista amb el que la majoria de la població analitza els esdeveniments i les seqüències.
Alguns ja sabem que hi ha persones dintre del procés, per dinamitar-lo des de dintre, es d’agrair que el PSC se n’hagi sortit, amb l’estatut ja van fer la feina de petar-se’l des de dintre, però queden altres lobbies que hi posaran totes les traves, el comte de Godó, Lara (Planeta), l’extrema esquerra, els grupuscles de funcionaris estatals, la caterva d’Unió mentre Duran i Lleida la controli, i comptaran amb l’ajut dels aparell de l’estat i el CNI.
Tot dependrà de la nostra paciència i determinació, i sobretot de no deixar-nos intoxicar amb missatges de terceres vies federals i preguntes inclusives, una estratègia més per fer-nos un autogol.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Independència és el valor suprem d’una nació -un poble- com ho és la llibertat per a la persona. Primer és la existència i la vida respectivament però les persones i els pobles troben la seva plenitud en la llibertat i la independència.
Escòcia i Catalunya ho fan diferent perquè són diferents i estant immersos en contexts diferents.
Catalunya ho encara amb grans defectes prò també amb grans virtuts i això a ningú se li escapa, estiguin o no a favor d’aquest noble i difícil procés.
Estic plenament d’acord amb les línies generals del que has escrit i sobretot amb el tram final del darrer paràgraf: “determinació i constància!” -més que paciència jo diria constància- i “ sobretot de no deixar-nos intoxicar amb missatges de terceres vies federals i preguntes inclusives, una estratègia més per fer-nos un autogol.”
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.