És dels vídeos que potser he vist més vegades darrerament, òbviament pel contingut polític, històric i per la transcendència dels fets, amb tot, avui al tornar-lo a veure m’he fixat en les persones, que sí, que són actors ho sé, però tenen la capacitat de transmetre, les expressions facials, l’angoixa, el llenguatge no verbal, les mirades, la respiració, les expressions de les emocions, i sobretot entre el minut 2.36 i el 3,00, els silencis, un silenci eixordador, i pesant com una llosa.
I tot es tradueix en la por, la transcendència dels fets, la incertesa, i la esperança, la esperança en un nou ordre i una nova vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No l’havia vist aquest video i m’ha posat la pell de gallina. Tota l’estona em venia ak cap el moment en que poguessim ser nosaltres els que fessim aquest pas.