Tres dècades des que es va instal·lar la mal anomenada democràcia a Catalunya que portem enfangats en un terreny on la ferum ja traspua per tot arreu.
A la Catalunya de l’oasi, de les prebendes sotamà, dels pactes vergonyosos i encoberts, uns per una suposada autonomia, altres per una progressia llefiscosa, i encara ancorada la maig del 68, on encara feia anar l’esquerp antiburgés i internacionalista.
Ja fa anys que escoltar tertúlies i debats polítics tant als mitjans de comunicació com al Parlament feia mandra, feia basarda, feia dormitar, i fins i tot feia vergonya.
Fins al punt d’haver quallat en l’imaginari col·lectiu, haver-me d’escoltar la paraula radical, pels moderats, per les ments benpensants, per aquells que encara moltes vegades es posen en boca la paraula centralitat o equidistància, ha, ha, la majoria silenciosa del poder repressiu.
Però actualment sortosament vivim un canvi, no serà fàcil, perquè encara es conserva el llast de la imbecil.litat complaent.
Continua …
Però lo d’avui ha estat un plaer, gràcies David Fernàndez moltes gràcies, les coses pel seu nom, sí, uns gàngsters, i també uns delinqüents que es vanten del que roben i dels crims comesos pels seus ancestres, i jo encara els anomenaria malparits, tot i que no ho faré, tot que cal reconèixer que encara tenen el suport de molta gent, pel que es veu “la unidad de destino en lo universal”, s’ho val.
Slag !!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!