No m’agrada el fred de copno m’agradaque la tarda sigui tant curtano m’agradarecordar coses tristes m’agraden les magranesi les platges solitàries
Vam viure la festaen famíliaamb els amics i les amiguesamb propers i conegutstrobant-nos i perdent-nosentre la gentada Vam viure la història Vam fer Història
Vivim tempsincerts i convulsosson els temps interessantsque fan Història Ara és tempsd’estar expectantsimplicatsi a l’alçadadels qui ens han precedit
Les coses canvieni semblen novesquan en les mirem amb des d’una altra perspectiva
Ganes d’estiude solplatjai llum de carregari repartir energia positiva
L’indignació popular fa un anyi en un any hem escoltatvist,llegiti viscut el que mai ens hauríem pensatni cregut i el que ens quedaper veure el nostre món de consum frenètic i benestar ben pensants’ha desfet com una bombolla de sabó els nostres avis i àvies van viure la Guerra Civil,els pares i mares van crèixer
Aquests llirissempre han estat a casamon pare deiaque sempre els hi havia visti que eren més vells que ell els lliris encara hi soni floreixen primavera rera primavera
és tempsde processonsde cigrons i de bacallà i de mals de capsde males notíciesde greuxesi d’incertesa
amunt i avallfàcil, còmode, sostenible l’aventura d’anar en trenha de ser un plaer no un drama d’incert horari
Fruit de la terrade la natura i la traça del silencidel tempsde la il·lusiói de l’amistat promesesde futursi grans moments
La Fundació Tàpiesamb Núvol i cadiraera com el temple d’una religió exòtica al mig de l’Eixample Recordo la impressió que vaig sentir d’adolescent davant l’obra d’Antoni Tàpiesque ens va descobrir una professora de dibuix absolutament fora de llocen una escola de monges Tàpies de la mà de la profe em va despertar la curiositat per
Un any per davantper omplir-lo de coses bones sapiguem valorari gaudirdel que tenim
Tant si pugem com si baixeml’important és fer el camíi gaudirdel que ens trobem