No tinc paraules

L’indignació popular fa un any
i en un any
hem escoltat
vist,
llegit
i viscut
el que mai ens hauríem pensat
ni cregut

i el que ens queda
per veure

el nostre món
de consum frenètic
i benestar ben pensant
s’ha desfet com una bombolla de sabó

els nostres avis i àvies van viure la Guerra Civil,
els pares i mares van crèixer en la llarga Postguerra franquista
a nosaltres ens ha agafat desprevinguts i despistats
la guerra dels poders econòmics contra la ciutadania
i els petits d’avui pagaran deutes eterns

El cartell indignat no és nostre
però tampoc tenim paraules
per expressar
la preocupació,
el neguit,
la incertesa
i sobre tot
la VERGONYA

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *