Les presidencials franceses

París. Dominique Strauss-Kahn s’ha passejat aquesta nit per diversos platós de televisió per declarar, en to dur i fins i tot a estones crispat, que aquesta derrota es deu al fet que el Partit Socialista no ha fet encara la renovació que hauria d’haver iniciat l’any 2002. Ségolène Royal ja ha assegurat, en la seva intervenció a les 8 del vespre, que estava disposada a seguir renovant el PS però, com era d’esperar, la batalla pel lideratge de l’esquerra ja ha començat. Però Strauss-Kahn no s’ha cansat de dir que es posa a disposició de la seva formació pel que faci falta, en un pols evident amb la candidata socialista pel lideratge del PS. Sigui qui sigui qui encapçali aquesta renovació, el que sembla evident és que el Partit Socialista ja no en té prou amb els seus votants de l’esquerra ideològica per guanyar unes eleccions. En aquest sentit, els gestos que a partir d’ara pugui fer el PS cap al nou Moviment Demòcrata de Bayrou poden indicar fins a quin punt l’esquerra francesa – més pròxima tradicionalment a l’extrema esquerra i al comunisme que no pas al centre- decideix canviar de socis de viatge. I això ja es podrà veure ben aviat: el 10 i 17 de juny hi ha eleccions legislatives a França. El sistema electoral francès, que premia els grans partits en detriment dels més petits, fa que les formacions menors (com els comunistes o l’UDF) hagin de buscar l’aliança dels partits grans (PS i UMP) per a poder obtenir representants. Caldrà veure amb qui busca aquests pactes el Partit Socialista
Les eleccions legislatives també es fan a dues voltes, com les presidencials. No hi ha un sistema proporcional de partits, sinó que cada circumscripció escull el seu representant en un sistema d’elecció directe a dues voltes. Per tant, de tots els candidats que concorren per un mateix escó, només els dos primers passen el tall (a no ser que algun d’ells aconsegueixi ja el 50% en el primer tour). Aquesta segona volta és entre dos candidats, sempre i quan el tercer classificat no arribi al 22’5% dels vots. En aquest cas, són els tres primers els que concorren novament als comicis. I és quan es dóna aquest cas que arriben els possibles pactes entre els partits petits i els grans que, en una estratègia d’aliances, negocien retirar el seu representant per facilitar que la formació amb qui han pactat pugui optar a tenir algun representant a l’Assemblea Nacional. Per això, una força important a França com és el Front Nacional no aconsegueix cap representant a l’Assemblea: perquè cap dels dos grans partits, fins ara, s’ha retirat d’una segona volta legislativa per a facilitar-li que aconseguís un escó. I per això serà important veure si l’UDF, que deu els seus 29 diputats actuals a pactes amb l’UMP, canvia de soci i se’n va amb el PS. El viratge socialista cap a les posicions de Bayrou bé es mereix aquesta nova aliança.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!