Les presidencials franceses

París. Jacques Chirac, l’actual president de la República francesa fins el proper 16 de maig (quan legalment cessa del càrrec), ja té substitut. El seu rival polític (malgrat formar part del mateix partit, l’UMP) Nicolas Sarkosy ha aconseguit una nova victòria per a la dreta francesa que, d’aquesta manera, haurà aconseguit governar des de 1995 fins l’any 2012, com a mínim. Cap a 2/4 de 9, un Sarkosy emocionat -si més no això ha dit- ha fet una declaració institucional davant de centenars de partidaris embogits per la victòria. "Treball, autoritat, moral, honor, nació i identitat nacional". Aquests han estat els pilars destacats pel president electe en un discurs on l’identitat nacional ha tingut una presència evident. Al cap i a la fi, la seva victòria també es deu aen bona part amb el
suport rebut pels votants del Front Nacional que, lluny de fer cas de
les consignes de Le Pen, no s’han abstingut i molt probablement li han
donat el seu vot: "Estimo aquest país. I ara és el moment de tornar a França tot allò que França m’ha donat a mi". Després d’agrair el vot als 20 milions d’electors que li han donat suport, Sarkosy ha mostrat el seu respecte cap a Ségolène Royal i cap als "milions de francesos que han votat per ella perquè un president de la República ho ha de ser de tots". "No és la victòria d’una França contra l’altre" ha assegurat el líder de l’UMP, "sinó la victòria de la democràcia". Per demostrar que ell no és hereu de la política de Chirac, i assajant el paper d’estadista que a partir d’ara haurà d’exercir, Sarkosy ha volgut deixar clar que el poble francès ha escollit la ruptura i ha volgut donar mostres en el seu discurs que alguna cosa canviarà, si més no pel què fa a les relacions internacionals: "Sóc profundament europeista i dic als nostres companys europeus que han d’entendre la veu dels pobles que volen estar protegits. I vull dir als nostres amics americans que estarem al seu costat". És el primer discurs com a president electe, però Sarkosy sembla deixar clar que el principal llegat que ha deixat Chirac (la seva oposició a Bush per la guerra d’Iraq) comença des d’avui a ser història. També s’ha adreçat als països africans per dir-los que França no els donarà l’esquena. Des de Senegal ja han arribat, però, les primeres reaccions: "El petit Napoléo" o "Un piroman a l’Elisi" són alguns dels titulars de publicacions digitals d’aquest país africà on es veu amb molt de recel la seva victòria. De moment, milers de partidaris de Sarkosy ja omplen una plaça de la Concòrdia que es prepara per viure una gran nit de joia i victòria.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!