Les presidencials franceses

París. "Tothom ha entès què ha volgut dir Bayrou". Aquesta ha estat la reacció de Ségolène Royal després de conèixer les declaracions del líder centrista, ahir a la nit al diari Le Monde, on va afirmar que no sabia què faria diumenge però sí què no faria: "No penso votar Sarkosy". Eufòria continguda avui a les files socialistes on al suport implícit de Bayrou s’hi sumen les bones sensacions pel debat d’ahir. El cert és que cap mitjà no ha gosat donar un guanyador clar del cara a cara però sí que gairebé tothom coincideix a dir que si bé Sarkosy va ser més concret i resolutiu, Royal va aconseguir portar el ritme del debat i, el que és més important, desampallegar-se d’un perfil massa tou per a un cap d’Estat i oferir una imatge agressiva i contundent com no havia mostrat encara durant aquests mesos de campanya. Que el debat d’ahir no va acabar de satisfer la gent de dreta ho corroboren les declaracions a la defensiva que avui han fet diversos líders de l’UMP (entre ells el propi Sarkosy) on han lamentat l’excés de duresa de la candidata socialista. Nervis a la dreta que veu com el seu líder ja ha perdut dos punts d’intenció de vot en els sondeigs i més que en podria perdre si els votants centristes de la primera volta acaben fent cas a la consigna velada de Bayrou. Però el PS tampoc es pot refiar massa: no seria la primera vegada que el suport que el "tercer classificat" a la primera volta dóna a un dels dos candidats no dóna la victòria. Ja l’any 1965 François Mitterrand va perdre la segona volta contra Charles de Gaulle malgrat que el centrista Jean Lecanuet li havia donat el seu suport. I les tornes es van girar el 1981 quan Jacques Chirac (el tercer a la primera volta) va recolzar un Giscard d’Estaing que perdia contra Mitterrand. Set anys més tard era el propi Chirac qui perdia contra Mitterrand malgrat tenir el suport centrista.
De moment, doncs, sobre la reacció dels electors de l’UDF hi plana la més absoluta
de les confusions: mentre que algunes enquestes (com del conservador Le
Figaró) asseguren que la gran majoria de centristes votaran Sarkosy,
altres mitjans indiquen que la tendència s’està invertint i que el vot
socialista està en augment dins l’òrbit de l’UDF. Un partit que, recordem-ho, pot patir una profunda divisió si acaba vencent Sarkosy i la majoria dels diputats li donen suport mentre que Bayrou manté la línia de dura oposició que ha encetat. Qui sap, però, si el líder de l’UDF ja preveu aquest panorama i, davant la més que probable defenestració de Ségolène del lideratge del PS si diumenge no guanya, aprofitarà l’ocasió per erigir-se com l’oposició visible a un Sarkosy que genera adhesió i odi profund a parts iguals. I si guanya l’esquerra, doncs encara millor per un Bayrou que podria veure recompensat el seu suport amb alguns ministeris per l’UDF, en un govern dirigit pel socialista moderat, i home pròxim a les tesis de Bayrou, Dominique Strauss-Kahn (com ha insinuat Ségolène).
El cert, però, és que és ara, just quan la campanya arriba al seu final, que Royal sembla que ha aconseguit dissipar bona part dels dubtes que planaven sobre ella tant dins com fora del partit. I fins i tot és en aquestes últimes dies quan està aconseguint que els pesos pesants del seu partit -fins ara molt recelosos de donar-li suport públic- demanin públicament el vot per ella. Un nou símptoma que la victòria es veu possible dins les files del PS.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!