No és un bon moment aquest que estem passant però és el que tenim. Paciència i ànims, que encara en veurem de més grosses d’aquí al març.
Faré un resum frenètic perquè vegis com està la cosa de la política. He llegit (lletra molt petita) que no traspassen Rodalies perquè els sindicats espanyols han amenaçat amb una vaga general. I és possible, però ens van contant mentides, marejant la perdiu. Comença la campanya i el P.P. atia l’odi contra Catalunya perquè és una font segura de vots i el PSOE –zomrient- també. I no passa res. I perdrem un parell de llençols i potser la rentadora i els bous i les esquelles. I els papers de Salamanca no tornaran pas. I tancaran TV3 al País Valencià. I han fitxat el patriota Pizarro. I el castellà diu que està en perill per culpa del gallec, de l’euskera i del català. I per no portar l’aigua de França, la portaran d’Almeria que en tenen de sobra. I el ruc d’en Gaudí, va i construeix la Sagrada Família just per on ha de passar el tren. (Ves que no ho fes expressament) I ens segueixen espoliant i no hi ha manera que publiquin les balances fiscals. I la Casalmare ha desaparegut. N’hi ha un fart. Però ja ho va dir el poeta: “Sempre hi ha un motiu per somriure”. L’estic buscant. I el trobaré, n’estic segur, perquè el món, ara, va millor que fa 100 anys, no?
Anims i a treballar que són 3 dies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!