poti-poti
amanida (Jo també vull un estat propi)
Salvador Espriu (1913-1985)
Primera història d’Esther (1948):
"Penseu que el mirall de la
veritat s’esmicolà
a l’origen en fragments petitíssims, i cada un
dels
trossos recull tanmateix una engruna
d’autèntica llum."
Assaig de Càntic en el temple
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
(segueix)
La Pell de Brau (1960)
[XLVI]
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores
ah, joves llavis desclosos després de la foscor,
si sabíeu com l’alba ens ha trigat,
com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra.
Però hem viscut per salvar-vos els mots
per recordar-vos el nom de cada cosa
perque tinguessiu al fi
accés al ple domini de la terra.
Em va costar anys entendre aquests versos, i encara no sé si només m’agrada la seva bellesa, i la passió del que els recitava amb accent valencià.