poti-poti
amanida (Jo també vull un estat propi)
Miquel Martí i Pol
Roda de Ter (1929-2003)
"Per a mi la poesia ha estat sempre com una mena de gran interrogació. Cada poema aclareix, en certa manera, uns àmbits més o menys obscurs, però al mateix temps planteja nous interrogants. És un vaivé semblant al del viure; és una manera de viure, tan digna com qualsevol altra"
(segueix…)
del "Llibre de les solituds" (1997)
Miratges
Se m’ha fet vella a les golfes dels anys
una imatge de mi que no voldria
que es perdés per oblit o per desídia.
Més commogut que trist, sovint li trec
la pols i la contemplo. Ploraria
de vegades d’enveja i d’impotència;
d’altres vegades, però, se m’escapa
com una mena de mitja rialla
més comprensiva, agosarda i tendra.
Transcorre el temps i amb miralls i miratges
em vaig configurant un espai lúdic
per compartir amb algú, potser llunyà,
potser desconegut, que estimi amb força,
com jo l’estimo, la imatge que els anys
han envellit però encara m’exalta.
D’oca a oca
Repeteixo tirada però és l’altre
qui tira en comptes meu i sempre em guanya.
L’atzar té dues cares, una roja
i una altra de verda. Tinc un dau marcat
però mai no em recordo de jugar-hi,
els pobres, ja se sap! La cara verda
de l’atzar és més dúctil que la roja,
però val més no estar desprevingut
per si es gira la truita i van mal dades.
Com més escric més deixo d’escriure
i com més visc més poca vida em queda.
D’aquest no res me’n faig cuirassa
per defensar-me dels malignes. Jugo
perquè em torna a tocar: vaig d’oca a oca.
Democràcia (assaig general)
Els figurants que seuen a la dreta
de l?escenari, que s?intercanviïn
regularment amb els de l?altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l?esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot els que els passi pel cap, des d?insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l?espectacle.
Comptaré fins a tres.
?I jo?
?Un moment.
Vós…què? Vós aplaudir i encara gràcies.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Miquel Martí Pol és un dels nostres poetes per excel·lència. Jo no en sóc fan, la veritat. I això ho confesso amb la boca petita perquè quan pronuncio aquestes paraules gairebé sempre se’m tira tothom al damunt.
Però d’aquesta informació que hi ha penjada, em quedo amb la seva reflexió sobre què és la poesia. I sobretot amb la darrera frase: És un vaivé semblant al del viure; és una manera de viure, tan digna com qualsevol altra.
Ni més ni menys: una manera de viure. Com tota l’escriptura, en general.